P1050316__1486323384_58402 2

El poder fa estúpides les persones

Llegit a Fi de trajecte, del llibre Ningú no ens espera:

“A la fira , mire les criatures dalt dels cavallets, eufòriques, amb una mà agafada a l’animal postís i l’altra saludant mentre giren, i giren, en un viatge redundant que només els diverteix a ells i que els pares, resignats, observen des de fora. La imatge em recorda alguns polítics que han ocupat càrrecs influents i a qui he vist eufòrics, prepotents, saludant a tort i a dret mentre des de fora els contemplàvem esceptics, resignats. ‘Es paga car el poder. Fa estúpides les persones’, deia Nietzsche. Les fa estúpides, o revela la seua estupidesa latent? En tot cas, el poder, com l’èxit, és altament nociu, per la inflamació de l’ego que comporta. Qui no ha vist un individu conegut accedir a un càrrec i començar a sorprendre’ns, amb el seu comportament? A fer i dir ximpleries, a capgirar el concepte que en teníem. Qui és ell realment, el que crèiem conèixer abans que pujara als cavallets o el que se’ns revela allà dalt? Quines són, del cert, les seues conviccions? Quines les seues formes? El trajecte, però -com tot en la vida-, és curt. Un instant. […]”

Manuel Baixauli dixit.

[PS: Serà cosa de no oblidar mai d’on venim, més que res a tall de vacuna.]

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>