LBorràs_RGarcia

Laura Borràs parla de ‘On la sang’

Amb la Laura Borràs, directora de la ILC, ens vam conèixer en un curs sobre literatura clàssica de la URL a Igualada ja fa uns cursos i ara ens hi hem tornat a trobar perquè he tingut la sort que acceptés presentar el meu darrer llibre a la llibreria Aqualata d’Igualada.

Passat l’estiu tornarem a fer alguns actes per acostar On la sang als lectors. De moment, però, us transcric algunes de les coses que la Laura Borràs va dir dijous passat del llibre.

Després d’emmarcar el seu discurs amb un vers que parla de “cavalcar aquesta força que ens empeny a ser l’un en l’altre…”, es va referir a On la sang com un llibre ple d’imatges potents que se’t graven (o com ell escriu: se t’imprimeixen a la geniva) a la retina del cor, amb poemes de desig i de consumició d’un amor que ‘vessa de les mans’ dels amants i els fa saber qui són, en l’aire que habiten; el poemari del Ricard que ha publicat Onada Edicions com a Premi Ciutat de Sagunt 2016 i que avui he presentat a la llibreria Aqualata m’ha semblat un llibre-museu d’imatges-quadre que mirem de segrestar moments d’un present que fuig; un llibre-mirall perquè de vegades fa les funcions d’oracle i ens ajuda a llegir-nos en els versos, a comprendre i a comprendre’ns en l’ambivalència vida-mort. Però també llibre sobre el temps cronològic i vital i sobre el temps meteorològic. Un llibre que en la primera lectura em va semblar que contenia molta pluja, molta boira, molta neu i molt de fred. I això em semblava contradictori amb el títol On la sang que és on hi ha la vida, però que del poema d’on està extret, ens remet a la sang que es perd i que, per tant, brolla, ens fuig i en dessagnar-nos, ens mata. Llibre d’aprendre opòsits que en realitat són complementaris; s’obre amb un poema en prosa que és clau de volta i desllorigador: la doble veritat que ens inquieta. Perseu i la Medusa, que s’assemblen en la seva condició de botxí i víctima. Monstres, tots dos. La natura i la cultura: la vida i la literatura.

[…] he estat tres quarts d’hora parlant de bona poesia, gaudint compartint la meva lectura sobre el llibre i amb la felicitat de saber que al Ricard li ha agradat la reflexió i que molts assistents s’han acostat per dir-me que la poesia els fa basarda o respecte, o por, o mandra i que els havia agradat tant que es llegirien el llibre que havien comprat! […] Hi tornaré el dia 30 amb el llibre dels tuits, però avui hem fet un pas més en el foment de la lectura, del prestigi dels autors, del goig de llegir! […] Ara que ja sé que ‘Res no és, tot passa’ i que acumulem “cicatrius de llum”; demà miraré de portar-ne una mica a la presó de Quatre Camins…

Finalment, la Laura Borràs tancà la seva intervenció citant el magnífic pròleg que en Joan Navarro va escriure pel llibre: “I la tristesa que se t’aferra mentre traspasses la gelor de les nits…”

Tot un luxe poder comptar amb algú com ella que compartís la seva lectura amb el públic d’Igualada. Moltíssimes gràcies, Laura, per les teves paraules, la teva feina i la passió amb què defenses la literatura!

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>