Ricard-Garcia-De-Secreta-Vida
Info

Ricard Garcia: De secreta vida
Edicions 3i4, col·lecció Poesia 3i4, núm. 132, València, 2008 [ISBN: 978-84-7502-797-5]
(XXVIIè Premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March)

El llibre

De secreta vida (2008) és un llibre construït en dues parts formals i de contingut. La primera, titulada Geografies, conté una sèrie de proses poètiques on s’ha volgut explorar els territoris físics i temporals en els quals es desenvolupa la vida, és a dir, aquells espais que compartim amb els altres. Mentre que a la segona part, ara en vers i titulada com el llibre, entren en joc les vides ocultes, aquelles que vivim més enllà de la mirada dels altres i més enllà, fins i tot, de la pròpia. Els poemes del llibre neixen de la certesa que no som només el territori que trepitgem ni el temps que vivim, com tampoc no som tan sols tot allò que ocultem. Per això a De secreta vida hi ha la voluntat de conjugar tot el que ens atrapa des de l’exterior a través dels sentits amb tot allò que emergeix com un magma de dins nostre. I hi ha, sobretot, la voluntat d’explorar com conflueix el que coneixem, el territori, amb els sentiments que ens brollen desordenats, ara del pensament ara de les tripes, dels pous del cos. Uns i altres es troben per fer-nos saber que on realment vivim es a les fronteres de la pell que, com si es tractés d’una platja solitària, conserva el rastre del que hem fet i el que hem dit, però també de les corrents subterrànies que secretament ens recorren. D’aquesta manera, la poesia de De secreta vida també vol parlar de les experiències que s’acumulen en aquest espai fronterer del nostre cos, la pell, que comunica el dins i el fora i es converteix en el lloc on la vida es dóna amb major densitat i plenitud, l’únic lloc on podem viure totes les nostres vides.

Cinc poemes de mostra

Abril

Enyores sentir als braços l’entrada de l’aire humit que anunciï l’arribada de la pluja després d’un matí ple de llum nova. Però enguany l’abril, eixut com mai, sembla que t’hagi traït i al jardí, que encara és erm, només hi han florit, forçats, uns quants lliris grocs. Sort en tens que, fidels a la memòria de la teva infància i porugues com les primeres besades, les roselles et diuen la primavera des del marge de la carretera, sobtadament, després d’un revolt que havies traçat massa de pressa.

Ulisses

Només amb l’empenta del silenci a les veles, navegues pels espais indefinits que han crescut entre tu i l’horitzó, sense port, sense destinació, lentament, prou lentament per sentir com els minuts s’allargassen fins a aturar-se sobre aquest cos que s’inclina, fascinat i temorós, a admirar el paisatge de ferides que el tall profund de la quilla t’ha obert a la pell.
I sobrevius, estranyament et sobrevius…

Instant

La llum que pot contenir una mirada,
l’instant de felicitat que ens recorda un sabor,
l’olor d’ametlles d’un cos net,
la carnositat dels silencis i els secrets que contenen
les paraules que els emmarquen,
una mà que ens acull les ferides,
la companyia que ens fem…
Tota la resta és mentida.

Oblidar-se de viure

Travar el timó i estirar-se a coberta,
confondre la silueta dels fars,
allunyar-se dels perfils de la terra,
sentir la fiblada del vent a les cordes
i a les veles i al tall de les aigües,
deixar-se colgar sota l’abric de l’aire,
i amb la llum de l’estiu a la pell, encara,
submergir-se en la lleugeresa de l’espai
com qui s’adorm. Oblidar-se de viure.

De secreta vida

Un home darrera la finestra i només un vidre l’empara.
Amb la força quieta del riu, un corrent invisible el creix
i l’ofega, amb delicada violència, de secreta vida…
A cada mirada, espases de llum. El vent fueteja la tarda.