Poemes des del confinament, 11: Març

Avui, darrer dia d’aquest març estrany i virulent que ens ha tocat viure, un poema titulat amb el nom d’aquest mateix mes del meu llibre DE SECRETA VIDA. Podeu accedir al vídeo des d’aquest enllaç. A sota, el text:

La llum càlida dels matins s’eleva des del migdia i basteix castells d’aigua on col·lideixen, cada tarda, tots els grocs i tots els grisos que al cel hi caben. La natura s’apodera de nosaltres i l’aire humit de la pluja que s’acosta ens omple d’estranys calfreds els cossos renovellats. S’obren minúsculs traus a cada plec de la terra i a la fusta del darrer hivern. Els dits tendres de la primavera emergeixen mentre març se’ns escapa, tan de pressa que abril ja verdeja.

[RG.: De secreta vida, Ed. 3i4, València, 2008]

Poemes des del confinament, 10: Reposes, Marta, i ara tanco els ulls…

Avui he triat un poema del llibre ESTIMADA MARTA de Miquel Martí i Pol, aquell que comença dient Reposes, Marta, i ara tanco els ulls. Podeu accedir al vídeo i escoltar-lo des d’aquest enllaç. A sota, el text:

Reposes, Marta, i ara tanco els ulls
per pensar-te, per veure’t. Focs llunyans
i músiques i festes pel teu cos.
Tot l’aldarull insòlit dels colors
d’aquest estiu, i el vent que esbulla flocs
de cabells i n’escampa la claror.
Balma i torrent alhora, cridaré
la certitud de tu, d’aquests instants
que hem compartit, i escoltaré el ressò
de cada mot al fons de mi mateix;
balma i torrent, repetiré el teu nom
i els llavis plens de tu proclamaran
conjuntament presència i desig.
Tribut de sorra i fulles, temps i joc
apaivaguen la set del vianant.
Reposes, Marta, i jo reposo en tu,
i et penso tendrament, i et veig, i et tinc.

[Miquel Martí i Pol: ESTIMADA MARTA, Edic. del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1978]

Poemes des del confinament, 9: Cabirol

El poema des del confinament d’avui es titula Cabirol i pertany al llibre CELOBERT de la poeta Rosa Font. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota us deixo el text:

La llum, només un vel i una boira de grocs,
s’allisa els plecs del vestit pàl·lid.
Capvespre al caminet del riu.

Un fresseig fa arborar les romegueres
i corre al canyissar.
El salt encegador d’un cabirol
agita els àlbers i estremeix els joncs.

Aquest instant només. Una mirada.
El temps que va del so

                                             al llarg silenci.
L’alè que va deixant la nit
als ulls encesos del capvespre.

[Rosa Font: CELOBERT, Ed. 3i4, València, 2019]

Poemes des del confinament, 8: Romance de la luna, luna

Avui, el vuitè poema des del confinament és el Romance de la luna, luna de Federico Garcia Lorca i va dedicat especialment als meus alumnes de literatura que tot just han començat a llegir el ROMANCERO GITANO. Cuidem-nos! Podeu accedir al víeo des d’aquest enllaç. A sota, el text:

La luna vino a la fragua 
con su polisón de nardos. 
El niño la mira mira. 
El niño la está mirando. 
En el aire conmovido 
mueve la luna sus brazos 
y enseña, lúbrica y pura, 
sus senos de duro estaño. 
Huye luna, luna, luna. 
Si vinieran los gitanos, 
harían con tu corazón 
collares y anillos blancos. 
Niño déjame que baile. 
Cuando vengan los gitanos, 
te encontrarán sobre el yunque 
con los ojillos cerrados. 
Huye luna, luna, luna, 
que ya siento sus caballos. 
Niño déjame, no pises, 
mi blancor almidonado. 

El jinete se acercaba 
tocando el tambor del llano. 
Dentro de la fragua el niño, 
tiene los ojos cerrados. 

Por el olivar venían, 
bronce y sueño, los gitanos. 
Las cabezas levantadas 
y los ojos entornados. 

¡Cómo canta la zumaya, 
ay como canta en el árbol! 
Por el cielo va la luna 
con el niño de la mano. 

Dentro de la fragua lloran, 
dando gritos, los gitanos. 
El aire la vela, vela. 
el aire la está velando.

[Federico García Lorca: ROMANCERO GITANO, Rev. de Occidente, Madrid, 1928]

Poemes des del confinament, 6: Roses d’hivern

Aquí teniu un altre poema des del confinament, avui m’ha vingut de gust penjar-ne un de meu. Es titula Roses d’hivern i podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema:

Ancorades a una paret del jardí,
resisteixen les roses d’hivern.
La tarda és grisa i ventosa, freda,
però sostenen encara, les tiges més altes,
les restes d’una esplendor vellutada.
A la resta del roser hi queden només
els calzes de les flors mortes, secs,
i algunes fulles. Però aquest migdia,
encara maldaven les roses d’hivern
per atrapar algun raig d’aquest sol tebi de gener
en la carn clivellada dels seus pètals.
Talment nosaltres que ens resistim,
atrapats en la bellesa d’uns llavis, a morir.

[RG: On la sang, Onada Edic., Benicarló, 2017]

Poemes des del confinament, 5: Plugim

El cinquè dels poemes des del confinament és obra del poeta Esteve Miralles: Plugim  del llibre Ulls al bosc. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema:

Tots aquests arbres que voregen la riera.
Tota aquesta aigua que desfila interminable.
I aquesta pluja que s’aterra sense pausa.

Tot aquest temps que he caminat sense aturar-me.
Aquests clotets que he anat fendint damunt la sorra,
la sorra xopa en què he gravat aquestes línies
fetes de punts desconnectats però inseparables,
traços sinuosos com perfils d’unes figures
que sols el temps sabrà comprendre íntegrament
quan, amb paciència,
aquest plugim tenaç i amable
faci com cal quan cal i on cal

la feina neta.

[Esteve Miralles: ULLS AL BOSC, edició d’autor, 2019]

Poemes des del confinament, 3: Una llesca de pa sucat amb oli

El tercer dels poemes des del confinament és obra de la poeta Teresa Pascual: Una llesca de pa sucat amb oli del llibre Vertical. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema:

Una llesca de pa sucat amb oli
pren el blat de l’espiga al sol de l’era,
porta a terra i afirma la matèria,
venta a l’aire el color de les olives.

 
Una llesca de pa sobre la taula
pren la pell dels sentits i la subjecta
dins del món del concret i de l’afany,
forma i ventre des d’on decanta el viure,

 
on es creua el desig de confiança
amb les cares insomnes del neguit
quan es tanquen algunes de les portes

 
amb els panys que ens acosten a les venes,
al corrent de l’impuls en una llesca,
pa sucat, setrill, dia, mare, ullal.

[Teresa Pascual: VERTICAL, Ed. 62, Barcelona, 2019]