Poemes des del confinament, 25: Ombres

Avui un poema per aquests dies que -com diu la seva autora-  els àngels estan acollint a més àngels. Es titula Ombres i forma part del llibre DONES D’HEURA de la poeta Marta Pérez i Sierra. Podeu accedir al vídeo des d’aquest enllaç. A sota, el text:

Ara sí!
No sé com ho hem aconseguit,
però el temps se’ns ha ofert.
Tornem a tenir vint anys
i marxem cap a Tamariu.
A peu, aquest cop a peu,
lentament, ja ho sabem,
hi ha la cala breu i els petons
que deixàrem dins les petxines,
les onades menudes
que encara guarden les petjades.
I el vent, el vent que et despentinava
el riure i les piguetes de les espatlles.
Ombres.
Som just a la vora del camí.
Un xiprer guarda els cants d’encens
amb què ens acomiadaren.
I les flors, el condol que ens oferiren.
Tu i jo, desposseïts d’urgències,
àngels al sojorn d’altres àngels.
Un mormol de Dylan entre les herbes.
Blau silenci a les butxaques.
Ho veus? Tot torna a ser a lloc.

[Marta Pérez i Sierra: DONES D’HEURA, Pagès Edit., 2011]