Gelor

Les filas prietas i l’aspror vella i bruta de les banderes. La mirada carregada d’ira del senyor mestre. El cap cot sota la fúria ronca del càstig. El pes dels segons a les busques del rellotge. Les veus del carrer mentre fosqueja. La humitat de novembre que regalima dins teu. Darrere els vidres, un horitzó fet només d’hivern. Les mans balbes i els penellons. La mossegada continguda de la ràbia. Les tenalles de la por com la gelor que exhalen les boques dels morts.