ricardgarcia-arròs-conill.JPG

Arròs amb conill

Quan he sortit al pati a collir figues -de l’hort dels avis en queda una magnífica figuera de coll de dama- m’ha sorprès la sentor de les que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest punt d’agre que hi havia en l’aire m’ha resultat tant proper que m’ha agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del setembre quan era un nen de poble: l’aire espesseït pel most quan passaven els carros amb portadores de raïm camí de les premses, la barreja de pols i suor dels matxos, l’aroma del moscatell quan rebentava ple de sol i sucre a la boca.

I ara, a mida que em vaig fent gran, cada nou setembre és més ferma la creença que si n’hi ha cap de paradís, aquest s’amaga en les olors i els gustos de quan vam ser petits. Per això no m’estranya que avui, que la M. està cuinant un arròs amb conill com el feia la iaia Leonor, el meu fill i el meu sogre estiguin esverats com ho estan. Sentir les olors del món on hem nascut i crescut, tornar-lo a degustar és un acte ple de màgia. Sobretot com quan -com passa avui- a les mans de la M. s’hi poden percebre també les de la iaia Leonor.

0 comentaris
  1. Jordi Llavina
    Jordi Llavina says:

    Impecable, Ricard. El subscric de punta a punta, aquest text tan bell. I l'olor del fum de les redoltes, i, en efecte, el del most que hi ha pertot, en aquest nostre país penedesenc… Recordo un poema de Francesc Parcerisas, "Celler de Gelida", que parla justament d'aquesta mateixa olor de most que ha impregnat un guant de cuir. L'enhorabona perquè la teva literatura cada vegada és més potent.

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Jordi,tu saps com jo que el setembre és, pels que ens hem criat en aquest tros de món ple de vinyes, una festa per l’olfacte. Quan passin unes setmanes i els pàmpols es comencin a rostir, també ho serà pels ulls. I després, pels volts de Sant Martí, arribarà el vi nou i el festival ja serà complet.El poema d’en Parcesisas el vaig llegir fa molt, però l’he recuperat més d’una vegada perquè em sembla un grandíssim poema.I sobretot, Jordi, gràcies per les teves paraules tan generoses.

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Jordi Llavina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>