Les llums ataronjades d’aquest capvespre. El blau net del cel. La grisor mig amagada de la tempesta. Tots aquests colors que ara veus, només tu, i que t’han dut el record dels teus morts embolcallant la soledat d’aquest ésser sense ells que ara ets. I el breu consol, enmig de tanta enyorança, d’uns núvols fugissers […]
De la tríada de poetes que enguany recitaran a la Font de la Bassa Gran, la Cèlia Sànchez-Mústich (Barcelona, 1954) és qui conec de fa més temps, tant com a lector com personalment. Ja n’havia llegit novel·la i poesia, la seva obra és extensa, però em va guanyar del tot amb la seva generositat el […]
La primera vegada que vaig tenir el Joan Duran i Ferrer (Sitges, 1978) davant per davant, va ser d’una manera un pèl peculiar o estranya, no sé com dir-ho ni si ell se’n recorda. Era el juliol del 2011 i mentre la Maria i jo passejàvem per fer temps abans del recital de la 5a […]
Sobre la bicicleta o a peu, se’l reconeix sobretot quan enfila decidit el camí de la muntanya, la seva pròpia muntanya màgica. N’explora tots els camins i ha après a mirar des de dalt aquest territori de frontera, com la poesia, que és el seu Kentucky mític. Més que conèixer-nos ens reconeixíem fins que un […]
Fa poc més de 5 anys que vam fer l’aposta i, passa a passa, enguany ja arribem a la 5a edició de Poetes a la Bassa Gran. Ens deien, i nosaltres també ho sabíem, que proposar una activitat de poesia en un poble petit i en un lloc on mai se n’havia fet podia ser […]
El fil esmoladíssim de mil ganivets ha llescat el temps i ja tot és abans i després. Se’ns ha mort el present, llum de maig i granit, mentre la tarda entrava violentament en l’infinit. Ens queda, només, la quietud dels rellotges, el silenci del món i de les criatures del món, aquesta orfenesa impensada, l’enyor […]
Per la Núria Puig i Rosés, in memoriam, sempre: La torrentada de viure i després aigua i sal i sorra als peus. Un sol que capcineja i la marinada que ens bressola. Les platges on hem avarat i tots els camins a cada petjada. Aquestes mans valentes i nerviüdes i els ulls que ens empenyen, […]
Les fogueres del matí, ensopides i indecises. Les fumeroles a la vora del camí. Les canyes que s’ajeuen sobre l’aigua. Les despulles dels salzes i el riu com un vidre bast. Les pedres tan mal amuntegades com els dies. La carena de la muntanya que marca els límits de l’aquí. El pes del cel. Els […]
Les ombres del pi que vas talar l’any passat. Les branques que es retorcen i crepiten. Llenya que s’encén i crema com es cremen els estius. El ball victoriós de les flames sobre la matèria. El carbó i la cendra que se’n desprèn i encoixina l’hivern. L’impuls de llençar-se al foc sabent que mai res […]
Aixeques el cap i dissimuladament el busques. Ja ho saps que no hi és, però gairebé com si esperessis que l’absència hagués estat només un mal miratge o un núvol d’ombra que no te’l deixava veure, no te’n pots estar de mirar el lloc que ocupava a taula. Però no, no hi és i tot […]