Dimarts passat, 2 de febrer, es va fer públic que he estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi que convoca l’Associació Cultural Amics i Amigues de Joan Valls i Jordà pel meu llibre La llum més alta. Estic molt content pel fet que el meu llibre fos triat entre tots […]
Les restes del canyissar. Atrapats al llot del fons, tots els dies de l’estiu. La descomposició pausada del temps. Les fulles com un record antic que encara sura. Els troncs i les branques despullades dels salzes cap per avall, vençuts. La làmina de l’aigua com un vidre agrumollat i bast. La llum freda que s’hi […]
Encara amb el reflux dels malsons i la consciència enterbolida. Encara amb el que en queda de la nit, tan sense ànima com un foc fet de cartrons o el vaivé mecànic dels respiradors, com la soledat al calabós o com aquest fred humit de mar endins que mata qui fuig de la mort. I […]
La tarda enredada a les branques del lledoner. El vent als xiprers del pati. El blau rar de la finestra i el cel i els núvols del cel. Les taules ben arrenglerades i les cadires. La flaquesa del sol a les rajoles. La subtil reverberació del tic-tac del rellotge. La traça adolescent de les ànimes, […]
Les filas prietas i l’aspror vella i bruta de les banderes. La mirada carregada d’ira del senyor mestre. El cap cot sota la fúria ronca del càstig. El pes dels segons a les busques del rellotge. Les veus del carrer mentre fosqueja. La humitat de novembre que regalima dins teu. Darrere els vidres, un horitzó […]
Les sabates mullades i també els camals, fins a mig turmell. El fang dels camins i els pèlags. Les flors al cementiri vinclades de massa aigua. La pluja als vidres i als baixants. Els cossos arraulits. Encara algunes traces de claror a la fusta molla. Les gotes, llum i aigua, que pengen de la biga […]
El cargol i els límits del món. La pols. El final de la petjada. Els sediments agrumollats del temps sobre la pedra i el fil de l’aranya que ho subjecta tot. Els pensaments enredats entre les espires del cargol. Els enigmes de la frontera i del més enllà de la frontera. La mirada fixa en […]
Tot allò que no podria ser i el silenci, subtilment ocults entre les capes de la pell. Com les veus secretes i l’enyor del neguit de les il·lusions. Com la incandescència de la llum els migdies d’agost, com l’empenta de voler, com les llagues del desig. Com els records que avui s’escorcen com s’escorça també […]
El sol que ensopega vençut amb les irregularitats del paviment. L’aspror del terra i les ombres allargassades de novembre. El despullament de la vinya i el bategar esmorteït de les arrels. La son dels boscos i la nuesa dels sembrats. La proximitat de l’hivern i la intempèrie. La tarda que es decanta suaument i encara uns minuts, enmig […]
La quietud de les arrels. Un cel blavís i fred. La fosa de les formes en les teranyines del capvespre. L’aire vellutat i florit del sotabosc. La humitat amb què s’embolcallen les restes de l’estiu i la podridura que nodreix la terra. La densitat del temps com un regust al fons del paladar. El deixament […]