Llum groga
No t’havies tret, encara, la gelor del cementiri que ja respiraves, novíssima, la llum de la mimosa. Aquest matí, al peu del nínxol, retallant els blau cels d’hivern, àcida i groga s’obria la llum.
Autor de l'arxiu de: ricard
Entradas per Ricard Garcia
Com les hores mortes
Ara que el gener s’acaba, encara una altra vegada aquella estranya llum de la tarda, llum de tardes antigues que penja encara, freda i taronjada, com d’un filferro rovellat cap al tard, quan la vida se’ns fa difícil i la memòria ja resta per sempre incompleta. I després, el silenci i la fragilitat de la […]
Gener
Hi havia, pels volts de Nadal, tot de sembrats que començaven a verdejar. Però el nou any i aquests aires tan gèlids gairebé han aturat la roda. I com si fos la closca confosa i grisa de les tortugues, la sequera i el vent han endurit la terra. Tot sembla erm i tota cuca s’amaga […]
La primera flor de l’ametller
Passada la tempesta, el blau del cel als ulls. I la llum, tota, que reneix i t’és donada en la flor de l’ametller que rebrota a la vora de casa. És fràgil i blanca, la flor, tant com aquest assaig de vida que són els migdies de gener i com ho és la bellesa impagable […]
I demà tornarem a les aules…
I demà tornarem a les aules i encara que correm el risc que se’ns acusi d’adoctrinar l’alumnat, haurem d’explicar que així mai, que el denigrant espectacle d’amenaces, crits, mentides, insults i grolleria que s’ha vist al congrés dels diputats no és la millor manera d’aprendre a conviure, que tot plegat és fruit de la ronya […]
Nit de Reis
Els crits esverats de la canalla a banda i banda del carrer ja s’han esmorteït, també el neguit que encén la il·lusió dels grans. Els records es confonen encara amb les lluentors d’un futur que és per encetar, però a aquesta hora ja han passat els Reis i la ciutat s’adorm sobre els carrers molls, […]
Volar
T’has fet gran i fas com si no, però encara arrossegues el llast d’aquell nen acomplexat que vas ser. Ho eres, sí, acomplexat i tímid, un nen atemorit que molt sovint se sentia a deslloc. No els comprenies aquells jocs a què jugaves una mica per força amb els altres nens ni entenies, tampoc, la […]
La presó, totes les presons…
Les veus i l’eco de les veus. Una claror com els cantells d’un vidre trencat, aspra. Les parets de la cel·la. El formigó. El tic-tac sense fi d’un rellotge, la successió monòtona de les hores… i dels minuts… i dels segons… El rostre eixut dels carcellers. La presó, totes les presons i l’enyorança de riure […]
On tot comença
D’ençà que vaig començar a llegir l’obra poètica de la Teresa Pascual, i això va ser amb El temps en ordre, he après que la seva és una poesia que sense acovardir-se posa el focus damunt les ferides i que, sobretot, tendeix a la síntesi buscant sempre l’expressió justa i la paraula precisa que ens […]
Amb la Teresa Pascual
Ben aviat, concretament els dies 14 i 15 de novembre, tindré la sort de poder compartir dos actes amb la poeta Teresa Pascual. Estic molt content de poder-ho fer i, per això mateix, us convido a participar-hi. D’entrada, el dijous 14 de novembre a les 7 de la tarda serem a la Biblioteca de Martorell per […]