Després que el passat 28 de març es fes l’acte de presentació dels 27 Premis Joan Valls i Jordà per l’ús i promoció del català i del 38 Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi a La llum més alta, ara toca portar el llibre als lectors. Per això hem preparat tota una colla de […]
Aquest matí de Pasqua, l’amic i poeta Joan Navarro penjava al seu mur de facebook el meu poema Resurrecció. Poca estona després ho feia la Veronika Paulics, també amiga i poeta, però ella havia traduït el poema al portuguès. Avui, doncs, mentre navego en el contrasentit de veure com el temps es va enduent el […]
Després de la feina impecable dels editors, La llum més alta ja corre pel món en forma de llibre. Alguns us n’heu interessat i ja és en algunes llibreries. Tot i així, mentre no us arriba, aquí hi teniu en format de vídeo un dels poemes que en formen part. Es titula Cireres i diu […]
Dimarts passat, 2 de febrer, es va fer públic que he estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi que convoca l’Associació Cultural Amics i Amigues de Joan Valls i Jordà pel meu llibre La llum més alta. Estic molt content pel fet que el meu llibre fos triat entre tots […]
Les restes del canyissar. Atrapats al llot del fons, tots els dies de l’estiu. La descomposició pausada del temps. Les fulles com un record antic que encara sura. Els troncs i les branques despullades dels salzes cap per avall, vençuts. La làmina de l’aigua com un vidre agrumollat i bast. La llum freda que s’hi […]
Encara amb el reflux dels malsons i la consciència enterbolida. Encara amb el que en queda de la nit, tan sense ànima com un foc fet de cartrons o el vaivé mecànic dels respiradors, com la soledat al calabós o com aquest fred humit de mar endins que mata qui fuig de la mort. I […]
La tarda enredada a les branques del lledoner. El vent als xiprers del pati. El blau rar de la finestra i el cel i els núvols del cel. Les taules ben arrenglerades i les cadires. La flaquesa del sol a les rajoles. La subtil reverberació del tic-tac del rellotge. La traça adolescent de les ànimes, […]
Les filas prietas i l’aspror vella i bruta de les banderes. La mirada carregada d’ira del senyor mestre. El cap cot sota la fúria ronca del càstig. El pes dels segons a les busques del rellotge. Les veus del carrer mentre fosqueja. La humitat de novembre que regalima dins teu. Darrere els vidres, un horitzó […]
Les sabates mullades i també els camals, fins a mig turmell. El fang dels camins i els pèlags. Les flors al cementiri vinclades de massa aigua. La pluja als vidres i als baixants. Els cossos arraulits. Encara algunes traces de claror a la fusta molla. Les gotes, llum i aigua, que pengen de la biga […]
El cargol i els límits del món. La pols. El final de la petjada. Els sediments agrumollats del temps sobre la pedra i el fil de l’aranya que ho subjecta tot. Els pensaments enredats entre les espires del cargol. Els enigmes de la frontera i del més enllà de la frontera. La mirada fixa en […]