Entradas per Ricard Garcia

Poemes des del confinament, 6: Roses d’hivern

Aquí teniu un altre poema des del confinament, avui m’ha vingut de gust penjar-ne un de meu. Es titula Roses d’hivern i podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema: Ancorades a una paret del jardí, resisteixen les roses d’hivern. La tarda és grisa i ventosa, freda, però sostenen encara, les tiges més altes, les restes […]

Poemes des del confinament, 5: Plugim

El cinquè dels poemes des del confinament és obra del poeta Esteve Miralles: Plugim  del llibre Ulls al bosc. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema: Tots aquests arbres que voregen la riera. Tota aquesta aigua que desfila interminable. I aquesta pluja que s’aterra sense pausa. Tot aquest temps que he caminat sense aturar-me. […]

Febrer

Tot i que la llum del sol és encara massa blanca, ara són les mimoses que han florit, fidels al seu compromís, perquè sàpigues que mai no s’atura el temps, que eren certes les promeses. Al capdavall, aquest febrer t’ha regalat un parell de tardes de rosades clarors damunt núvols de plom a les parets […]

Com les hores mortes

Ara que el gener s’acaba, encara una altra vegada aquella estranya llum de la tarda, llum de tardes antigues que penja encara, freda i taronjada, com d’un filferro rovellat cap al tard, quan la vida se’ns fa difícil i la memòria ja resta per sempre incompleta. I després, el silenci i la fragilitat de la […]

Gener

Hi havia, pels volts de Nadal, tot de sembrats que començaven a verdejar. Però el nou any i aquests aires tan gèlids gairebé han aturat la roda. I com si fos la closca confosa i grisa de les tortugues, la sequera i el vent han endurit la terra. Tot sembla erm i tota cuca s’amaga […]