Aquí teniu un altre poema des del confinament, avui m’ha vingut de gust penjar-ne un de meu. Es titula Roses d’hivern i podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema: Ancorades a una paret del jardí, resisteixen les roses d’hivern. La tarda és grisa i ventosa, freda, però sostenen encara, les tiges més altes, les restes […]
El cinquè dels poemes des del confinament és obra del poeta Esteve Miralles: Plugim del llibre Ulls al bosc. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema: Tots aquests arbres que voregen la riera. Tota aquesta aigua que desfila interminable. I aquesta pluja que s’aterra sense pausa. Tot aquest temps que he caminat sense aturar-me. […]
[Joan Navarro: LA NIT TRANSEÜNT, Lleonard Muntaner edit., Palma, 2019]
El tercer dels poemes des del confinament és obra de la poeta Teresa Pascual: Una llesca de pa sucat amb oli del llibre Vertical. Podeu accedir al vídeopoema des d’aquest enllaç. A sota, el poema: Una llesca de pa sucat amb oli pren el blat de l’espiga al sol de l’era, porta a terra i afirma la matèria, […]
https://www.ricardgarcia.cat/wp-content/uploads/2020/03/poma.mp4 [Del llibre On la sang, Onada Edic., 2017]
Tot i el coronavirus, amb la pintura d’en Pere Salinas i amb el poema On la sang brolla, aquest vídeo per no oblidar que avui 21 de març és el dia mundial de la poesia. Cuideu-vos molt!
Tot i que la llum del sol és encara massa blanca, ara són les mimoses que han florit, fidels al seu compromís, perquè sàpigues que mai no s’atura el temps, que eren certes les promeses. Al capdavall, aquest febrer t’ha regalat un parell de tardes de rosades clarors damunt núvols de plom a les parets […]
No t’havies tret, encara, la gelor del cementiri que ja respiraves, novíssima, la llum de la mimosa. Aquest matí, al peu del nínxol, retallant els blau cels d’hivern, àcida i groga s’obria la llum.
Ara que el gener s’acaba, encara una altra vegada aquella estranya llum de la tarda, llum de tardes antigues que penja encara, freda i taronjada, com d’un filferro rovellat cap al tard, quan la vida se’ns fa difícil i la memòria ja resta per sempre incompleta. I després, el silenci i la fragilitat de la […]
Hi havia, pels volts de Nadal, tot de sembrats que començaven a verdejar. Però el nou any i aquests aires tan gèlids gairebé han aturat la roda. I com si fos la closca confosa i grisa de les tortugues, la sequera i el vent han endurit la terra. Tot sembla erm i tota cuca s’amaga […]