Entradas per Ricard Garcia

Paisatges neuronals

Els museus de veritat mai no te’ls acabes, et sorprenen per una cosa o una altra i sempre te’n pots endur noves emocions. Ahir vaig visitar un altre cop el Cosmocaixa de Barcelona i vaig aprofitar per tornar a admirar algunes parts del museu que ja coneixia, entretenint-me sobretot davant dels talls geològics. Aquests talls […]

Pedrals eròtic

Sense haver-ho previst, que és com millor passen les coses, dissabte a la nit a la Torre de les Hores de Martorell, vas tenir l’oportunitat de tornar a sentir com desgrana els seus versos en Josep Pedrals. L’acte, que havien convocat labreu edicions i la Fundació Francesc Pujols per presentar la col·lecció alabatre de poesia […]

Les paraules són fets

Mentre escoltaves l’entrevista del Xavier Grasset al Suso de Toro per la publicació d’ Home sen nome, te’n vas adonar. Fent servir tot el pes de la veu raonada, Suso de Toro explicava que les paraules són actes. I des d’aleshores no has parat de donar-hi voltes, convençut de la raó d’aquest home, convençut que, així […]

Els amants

Acabo de llegir al Flux de Jaume Subirana primer, i a Vilaweb Lletres després, que ha mort Isabel Lorente i Riba, companya i muller de Vicent Andrés Estellés. I gairebé com un acte reflex, sense ni tan sols haver-me d’aixecar de la cadira, he estirat el braç i he agafat de la prestatgeria una vella […]

Poètiques robades

Poder-ho dir tot. Pensaments i sentiments i sensacions i accions, i mastegar-los i de veritat omplir-los i d’aquest Petit Déu Vanitós agafar les regnes i saber el secret de les seves misèries i del seu miracle saber, també, el secret i profanar tots els retombs del cervell i profanar tots els secrets del cos i […]

Un poema ha de dir…

Davant les tremolors d’aquest castell de cartes que t’entestes a defensar, hi ha qui t’apunta la necessitat de recórrer a un especialista en Càlcul d’estructures: “Sobre la concisió, diria que un poema és com l’estructura d’un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li […]

Que viuries…

Que viuries tantes vides, però estan totes en aquesta, sepultades sota aquesta llosa que et cobreix el pit des de sempre. Que el mateix desig que t’incita a viure-les, és també la por que t’acovardeix i t’incapacita per tastar l’agre i el dolç dels teus dies. Que llegeixes per viure abans de morir totes les vides possibles, […]

Que no hi ha veritats…

  “Nos duele envejecer, pero resulta más difícil aún comprender que se ama solamente aquello que envejece.” (Luis García Montero) Que no hi ha veritats em sembla haver après, que el que sentim no té preu, que les equivocacions són la vida, que el més inflamable dels combustibles és el diner. Que com diu el […]