“Nos duele envejecer, pero resulta más difícil aún comprender que se ama solamente aquello que envejece.” (Luis García Montero) Que no hi ha veritats em sembla haver après, que el que sentim no té preu, que les equivocacions són la vida, que el més inflamable dels combustibles és el diner. Que com diu el […]
Han estat roses diferents les roses d’aquest Sant Jordi. Les primeres, al matí, les has pogut collir per la M dels rosers que tu mateix cultives, són roses de pètals carnosos i fragància subtil que et reconcilien amb la casa on vius. L’altra, a la tarda, l’has collit de la confiança discreta i serena que […]
Llegit a Hostes, Premi Carles Riba 2005: En l’aire del migdia, tot perdura: saba profunda la que tant respira les hores de la font d’una altra casa. Casa ampla, veritat on cull la sembra la mà antiga d’un món sense miracles. Ara mateix, quan cada amor sadolla la seua gran conjura, viure és creure. Isidre […]
“Siempre he estado fascinado por abrir una ventana, abrir un camino, abrir una brecha. “ José Guerrero dixit. [Pintura de José Guerrero, Señales amarillas, 1973]
Llegit a El signo del infinito y la felicidad, al suplement Babelia d’El País, ahir dissabte: “Cada hombre es el centro de una circunferencia cuyo perímetro es el horizonte…” Clara Janés dixit.
Com que una cosa en porta una altra, l’entrada anterior m’ha portat a la memòria l’actuació, al Festival Internacional de Poesia de Barcelona de fa tres anys, de la Werewere Liking, unapoeta en llengua bassa. Va ser impressionant la seva manera de recitar, o de representar gairebé, els poemes damunt l’escenari del Palau de la Música. Els […]
Aquest matí, darrera del Dia Mundial de la Poesia, he anat ensopegant amb diferents pàgines que m’han portat del missatge del Director General de la UNESCO a Léopold Sédar Senghor, un poeta que desconeixia del tot, fundador del concepte de negritud. Entre les poques coses que de moment he pogut entrellegir, hi he vist reflectit […]
De temps farcida ara s’ajeu la tarda; fuig la tempesta. [Fotografia de Maria Asensi]
Ja fuig la tarda, temps sense espera, ferida de cristalls.
De mel i de cotó i de llum quieta s’omple l’aire que respiro quan per besar-te el pit hi acosto els llavis… [Fotografia d’Ana Vazan]