Entradas per Ricard Garcia

Dia mundial de la poesia

La poesia No són veus celestials, que de llunyendins ens parlen. Són veus estimades.Veus de dins, veus distants, veus que diuenun camí que ningú no sap on va. Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;com n’hi ha que són remors de llunyanies.Hi ha veus que ens han fet ser de mots.Veus callades, […]

Un far que somia la llum

[Fotografia de CLFM] Ja saps que no podràs atrapar la son i voreges els precipicis sense gosar mirar l’espai obscur de l’habitació. La casa dorm. Sents el flux dens dels pensaments que cruix, les estelles òssies de la nit. En silenci, de tu s’omple el buit. Només de tu i d’aquestes agulles que se’t claven, […]

Els cavallons de l’hort

Després de l’esplèndida i generosa lloança que el Jordi Llavina va fer del meu llibre a la presentació a L’Odissea, encara em regala -al dietari que ha encetat aquesta setmana a El 3 de vuit– el següent apunt: “[…] Cavallons de l’hort. No deixeu de llegir el llibre de poemes Els contorns del xiprer, de […]

L’Alquimista a la memòria

Passa la llum per amagats caminsi arriba al cor de la tenebra:per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum em ve de dins i em crema els ulls i la palpebra.S’afinen pàl·lids violins quan el matí la pau celebra. Si em perdo mai, serà la […]

Definitivament, imbècils

[Lucas Cranach el Vell, Venus, 1532] Llegeixo a El País d’ahir que el Metro de Londres ha censurat el cartell de la Royal Academy of Arts per l’exposició dedicada al pintor renaixentista alemany Lucas Cranach. Es veu que el pecat no és cap altre que el fet que al cartell es reprodueix una Venus nua […]

Trobada de la Penedesfera

Sembla que a partir de l’experiència de la Catosfera, el Daniel García Peris va engegar el llistat de blogs i blocaires del Penedès i el va batejar amb el nom de Penedesfera. Ara, quan ja hi ha més d’un centenar de blogs agregats, ha convocat els blocaires de l’Anoia, de l’Alt i del Baix Penedès […]

De la lletjor

Encara sort del refugi de la poesia o de la música que ens salven d’un entorn del tot mesquí i rònec. I ho dic perquè, sense ni tan sols sortir al carrer, puc veure sovint com des de la cabina d’alguns dels molts camions que entren i surten de la zona industrial propera a casa, […]