La Sílvia Amigó i el Jordi Ribas, que ens diuen que Estimar la poesia és estimar el món tal i com hagués pogut ser, han donat cos, a Vilafranca del Penedès, a una altra kinzena poetika. El programa que van presentar la setmana passada es va encetar ahir al migdia amb Joan Vinuesa i Noel […]
Llegit a Sorres blanques: “De fet, aquell hivern vaig veure per primera vegada els turons, el rierol i la foscor profunda del bosc que es tancava al fons com uns éssers vius que se’ns imposaven. I era astorador adonar-se de la mirada ingènua que fins aleshores havia determinat la meva relació amb la natura. No […]
[Fotografia de Ricard Garcia] Per diferents canals algunes persones us heu interessat per l’anunci que vaig fer ara fa un any. El cas és que llavors vaig fer públic aquí que m’havia estat concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent, consistent en l’edició del llibre guanyador l’any següent, és a […]
Llegit a Obreda:“La mort em du a pensar en la mimesipel fet que assolim, finalment, amb el retorn dels nostres cossos,allò que mai no serem capaços de fer amb pigments,de dir amb paraules: ser amb el cos no importa què.”Perejaume dixit.
Esborrar les il·lusions d’aquella modernitat i cultura noves que s’havien començat a escampar per l’Espanya republicana és el que pretenien els feixistes que, avui fa 70 anys, van assassinar Federico Garcia Lorca. Però colgar el seu cos d’amagat als afores d’Alfacar no va servir per emmudir les seves paraules, encara ara es pot sentir la […]
[Fotografia de Luc Selen] mai com qui dóna un cos i des de la nuesa devallaral pou de silencis que alimenten la veu,paraules que llanço de mi a tui en elles estimar-teperquè en elles et tinci em dono i t’anomeno i callo… ja ho saps, sóc silencisque engendren tot el que dic,paraules, amor i com […]
[Fotografia de Luc Selen] Llegit al Llibre de benaventurances, dins Obra poètica completa (1953-1993): Benaventurats aquells als qui transtornala més indefugible necessitat de tocar.L’entorn seu és tot pell. No miren: palpen.La bellesa del món és el contacte.Es refreguen amb tot. No existeixen més cosesque aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.Déu és […]
Llegit a Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?: “Pensar és pensar la incertesa” Jorge Wagensberg dixit.
Els museus de veritat mai no te’ls acabes, et sorprenen per una cosa o una altra i sempre te’n pots endur noves emocions. Ahir vaig visitar un altre cop el Cosmocaixa de Barcelona i vaig aprofitar per tornar a admirar algunes parts del museu que ja coneixia, entretenint-me sobretot davant dels talls geològics. Aquests talls […]
El Jordi Boldú, que és un dels meus nexes amb el món des de fa molt de temps i que de tant en tant em dóna vitamines, em recepta la 2a edició del festival Poetes a la Torre Muntadas del Prat de Llobregat. Busco el prospecte i hi trobo que ahir se’m van escapar l’Albert […]