Acabo de llegir al Flux de Jaume Subirana primer, i a Vilaweb Lletres després, que ha mort Isabel Lorente i Riba, companya i muller de Vicent Andrés Estellés. I gairebé com un acte reflex, sense ni tan sols haver-me d’aixecar de la cadira, he estirat el braç i he agafat de la prestatgeria una vella […]
Poder-ho dir tot. Pensaments i sentiments i sensacions i accions, i mastegar-los i de veritat omplir-los i d’aquest Petit Déu Vanitós agafar les regnes i saber el secret de les seves misèries i del seu miracle saber, també, el secret i profanar tots els retombs del cervell i profanar tots els secrets del cos i […]
Davant les tremolors d’aquest castell de cartes que t’entestes a defensar, hi ha qui t’apunta la necessitat de recórrer a un especialista en Càlcul d’estructures: “Sobre la concisió, diria que un poema és com l’estructura d’un edifici molt particular, a la qual no pot faltar ni sobrar ni un pilar, ni una biga: si li […]
Que viuries tantes vides, però estan totes en aquesta, sepultades sota aquesta llosa que et cobreix el pit des de sempre. Que el mateix desig que t’incita a viure-les, és també la por que t’acovardeix i t’incapacita per tastar l’agre i el dolç dels teus dies. Que llegeixes per viure abans de morir totes les vides possibles, […]
“Nos duele envejecer, pero resulta más difícil aún comprender que se ama solamente aquello que envejece.” (Luis García Montero) Que no hi ha veritats em sembla haver après, que el que sentim no té preu, que les equivocacions són la vida, que el més inflamable dels combustibles és el diner. Que com diu el […]
Han estat roses diferents les roses d’aquest Sant Jordi. Les primeres, al matí, les has pogut collir per la M dels rosers que tu mateix cultives, són roses de pètals carnosos i fragància subtil que et reconcilien amb la casa on vius. L’altra, a la tarda, l’has collit de la confiança discreta i serena que […]
Llegit a Hostes, Premi Carles Riba 2005: En l’aire del migdia, tot perdura: saba profunda la que tant respira les hores de la font d’una altra casa. Casa ampla, veritat on cull la sembra la mà antiga d’un món sense miracles. Ara mateix, quan cada amor sadolla la seua gran conjura, viure és creure. Isidre […]
“Siempre he estado fascinado por abrir una ventana, abrir un camino, abrir una brecha. “ José Guerrero dixit. [Pintura de José Guerrero, Señales amarillas, 1973]
Llegit a El signo del infinito y la felicidad, al suplement Babelia d’El País, ahir dissabte: “Cada hombre es el centro de una circunferencia cuyo perímetro es el horizonte…” Clara Janés dixit.
Com que una cosa en porta una altra, l’entrada anterior m’ha portat a la memòria l’actuació, al Festival Internacional de Poesia de Barcelona de fa tres anys, de la Werewere Liking, unapoeta en llengua bassa. Va ser impressionant la seva manera de recitar, o de representar gairebé, els poemes damunt l’escenari del Palau de la Música. Els […]