La tarda que fuig
Ja fuig la tarda, temps sense espera, ferida de cristalls.
Autor de l'arxiu de: ricard
Entradas per Ricard Garcia
Llum quieta
De mel i de cotó i de llum quieta s’omple l’aire que respiro quan per besar-te el pit hi acosto els llavis… [Fotografia d’Ana Vazan]
Si el corazón…
LLegit a Los girasoles ciegos: “Si el corazón pensara dejaría de latir.” Alberto Méndez dixit.
L’infinit
L’infinit a la teva espatlla…
Dir el silenci
Llegit a Els detalls del món: “…escriure és dir el silenci, convertir grums de silenci en paraules.” Mesquida dixit.
Insospitadament
Insospitadament, aquell vespre de diumenge d’ara fa quatre mesos, vas posar un llarg punt i a part. Havies penjat al blog el que anomenaves Dissolució, vas parar la màquina i te’n vas despreocupar. Però quan a l’endemà la vas tornar a engegar i vas llegir amb una mica de distància el que havies escrit la […]
Castell de cartes
Juga el temps amb baralla falsa. Mossegues la polpa d’uns llavis i el món és un castell de cartes.
Vida secreta
Sembla que aquest octubre se’ns hagi omplert de secretes vides; la setmana passada amb la Coixet, avui amb el Toti Soler. I és que aquest migdia, a Vilafranca, hem gaudit del luxe de sentir en directe i de primera mà la Vida secreta del Toti Soler. Era el darrer dels actes de la Kinzena Poètika […]
Isabel Coixet
Per què callem? On viuen les paraules? Què fa que les pronunciem? Per què només poden travessar la frontera dels llavis si estimem? Quins estranys misteris contenen? Aquestes preguntes i altres em corrien pel cap ahir al vespre, al Renoir, mentre m’envaïa La vida secreta de las palabras de la Isabel Coixet. A estones vaig […]
Orenetes
Aquest matí t’has quedat bocabadat davant de centenars i centenars d’orenetes que volaven nerviosament sobre els jardins de l’edifici del davant d’on treballes. Traçaven breus línies a gran velocitat i de sobte les trencaven amb violents girs. A mesura que passava l’estona no només no disminuïa la fressa, si no que nous estols d’ocells s’afegien […]