Bellesa secreta

Quan la setmana passada vaig penjar l’apunt titulat Misèries, vaig dubtar entre el vídeo que hi vaig posar i aquest d’ara amb en Toti Soler interpretant una peça del seu disc Vida secreta. La primera vegada que vaig poder sentir les peces d’aquest disc ja em va fer pensar en una de les coses que vaig voler que en quedés constància a De secreta vida: la necessitat de despullar-nos de tant d’orgull de ser homes per poder percebre el munt de bellesa secreta que flueix al nostre voltant.

Doncs bé, si l’altre dia parlava de la necessitat de cercar refugi en la bellesa, ara entendreu el perquè d’aquesta Vida secreta d’en Toti Soler. La seva música, com el vol fràgil de la libèl·lula o la traça pausada d’un cargolí, és plena de la bellesa nua que pobla el món quan encara els homes no l’hem corromput. Com l’aire amarat de fonoll després d’haver plogut o el gest d’una mà amiga que perfila una carícia… Tota la resta és mentida.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>