©ricardgarcia

Canvi de domicili

No es pot dir que aquest sigui un bloc inquiet, perquè no ho ha estat. En canvi, si que us diré que qui l’escriu té mal seient. Qui l’ha seguit des del començament, sap que per la Mare de Déu d’agost del 2004 vaig obrir un primer bloc a Can Vilaweb que duia per nom Els contorns del xiprer i que hi vaig escriure fins el novembre de 2005 que es va dissoldre.
Passat uns mesos en silenci, quan entrava el març del 2006, després d’haver aplegat forces vaig començar a reconstruir amb paraules tot el que els vents hivernals havien fet malbé. La vida era fràgil com un castell de cartes, però havia après que els castells de cartes es poden refer tantes vegades com calgui i que era de la fragilitat que havia de néixer l’empenta. I fins aquí.
Sempre he sabut, durant aquests quatre anys i poc que he escrit a Castells de cartes, que tornaria al lloc on vaig començar. Les raons no les puc dir perquè no en són de raons i, per estrany que sembli, tenen més a veure amb la pell o l’estómac que no pas amb el cervell.
Potser és perquè sento, d’ençà que tinc memòria, una fonda sensació de desarrelament, que m’agafo a imatges i a sensacions que són més enllà del que és raonable. I una cosa així em passa cada vegada que alço els ulls de la taula on treballo i la mirada se m’instal·la en els xiprers del pati i em trasllado, de sobte, al xiprer immens del davant de la rectoria, als del petit cementiri de Sant Llorenç, als que assenyalaven les masies i els camins… O a aquest altre de la imatge que il·lustra aquest post,  i que s’ha convertit en el meu far particular des de què el Jordi el va dibuixar per mi.
Deixo, doncs, en repòs aquest Castells de cartes (mai se sap que passarà un altre dia) i torno a Can Vilaweb amb la intenció d’escriure a partir d’ara a Cupressus sempervirens, hereu de l’antic Els contorns del xiprer. M’agradaria que els qui m’heu seguit fins aquí, també ho féssiu allà, per això us deixo la meva nova adreça

I també un vers:

FARS
I com si fossin el final d’un món o el començament d’un altre, els fars, xiprers d’obra i llum…
0 comentaris
  1. Joan Calsapeu
    Joan Calsapeu says:

    Tots els canvis de domicili fossin com aquest, Ricard! Aquest és un tragí sense trencadissa ni pèrdues patrimonials.Trec l'enllaç d'abans i poso el nou.Una abraçada!

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Príncep, jo també et seguiré des del 'Cupressus', ja hi he enllaçat l'[Espai Claudàtor]Joan, gràcies per ser tan diligent. Jo també hi he posat ja l'enllaç d'Ucronies.Salutacions a tots dos!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Príncep de les milotxes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>