jaimegildebiedma__1406801712_75422

Contra Jaime Gil de Biedma

No he de parlar del llibre perquè no l’he llegit. I pel que fa a la pel·lícula, només n’he vist alguns fragments que m’han servit per fer-me passar les ganes d’anar al cinema després d’escoltar la dicció rellepada de Jordi Mollà interpretant Gil de Biedma. Sí que he llegit als diaris algunes de les coses que s’hi han publicat sobre l’encert o no del llibre de Miguel Dalmau i la pel·lícula de Sigfrid Monleón.
No puc ni tinc intenció de jutjar ni el llibre ni la pel·lícula que s’han fet sobre Jaime Gil de Biedma, però tot plegat m’ha fet pensar que potser no tenim cap dret de regirar en aquells aspectes de la vida de les persones que aquestes no han volgut fer públics. I no em sembla pas una excusa acceptable que es tracti d’escriptors, músics o pintors, tant és, perquè llurs obres van molt més enllà de la plasmació d’una anècdota. Em sembla molt empobridora aquesta mania d’interpretar les creacions només com una conseqüència de les misèries dels seus autors, i encara que sembla que aquesta manera de fer ven molt, no s’ajusta gaire a les raons del procés creatiu. Abans de fer pública o no la seva obra, qualsevol creador hi ha pensat molt, per tant em sembla que és molt discutible que tinguem dret d’observar -a vegades fins i tot amb escarni- allò que algú altre no ha decidit mostrar-nos. Furgar en la intimitat de les persones és un acte d’extrema obscenitat, i dubto molt que aquelles persones que utilitzen la morbositat com a forma de promoció en la seva feina, l’acceptessin per a elles.O és que per entendre l’obra dels creadors es fa necessària l’exposició de la seva intimitat a la plaça pública? Si és així, algú hauria de dir als productors de Sálvame que s’equivoquen, perquè és probable que hi hagi més marro en la vida íntima de Gil de Biedma o de Picasso que no pas en la de Belén Esteban i companyia. Però a mi no m’interessen -encara que només sigui per higiene mental- ni la vida oculta dels primers ni la pública dels segons, en canvi sí que m’interessen -i molt- les pintures de Picasso i els versos de Jaime Gil de Biedma, allò que fruit de la seva vida, reflexió i treball, voluntàriament ens van voler oferir.

Per això, penso que de tota la pol·lèmica sobre El cónsul de Sodoma n’he tret el millor que se’n podia treure, tornar a llegir Las personas del verbo una vegada més. Estic segur que sense intermediaris m’han arribat molt millor, netes i clares, les paraules i les vivències de l’autor de Contra Jaime Gil de Biedma:

“[…] A duras penas te llevaré a la cama,
como quien va al infierno
para dormir contigo.
Muriendo a cada paso de impotencia,
tropezando con muebles
a tientas, cruzaremos el piso
torpemente abrazados, vacilando
de alcohol y de sollozos reprimidos,
Oh innoble servidumbre de amar seres humanos,
y la más innoble
que es amarse a sí mismo!”

[Jaime Gil de Biedma: Las personas del verbo. Ed. Seix Barral, Barcelona, 1982]

[PS: També en parla el Lluís Bosch a Riell Bulevard]

0 comentaris
  1. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    No, Rosa, no ho són de sàvies. És més senzill, es tracta només d'acostar-se a l'altre -quan t'obre la porta- amb prou respecte per no posar en perill la dignitat de ningú.

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Núria, gràcies pel teu comentari. Celebro que hi estiguis d'acord.Calpurni, és trist veure que moltes vegades és així com dius. Encara sort que ens queda l'obra d'alguns artistes que han estat capaços de destil•lar la barbàrie per extreure'n bellesa.Lluís, gràcies també a tu pel teu comentari. Aquest cop he pogut comprovar com les idees -i les paraules, és clar- també es retroalimenten en el món dels blocs.Salutacions a tos tres!

    Respon
  3. Laura Dalmau
    Laura Dalmau says:

    Acabas el post amb una afirmació dient: sense intermediaris m'han arribat molt millor…. Crec, com tu diu, que no és just qüestionar-se la seva vida ni del perquè de la seva mort. Saps? Va ser el primer poeta que vaig llegir a B.U.P. gràcies al meu professor de literatura castellana. Encara el recordo ara, es deia Miguel González.

    Respon
  4. Clara Esquena i Freixas
    Clara Esquena i Freixas says:

    Doncs jo tampoc tenia gaires ganes de veure la pel·li però després de llegir el teu post les he perdut del tot. És cert que hi ha biopics que són pitjors que la pitjor telescombraria però també hi ha testimonis que desmitifiquen "els grans genis" i la construcció social que n'hem fet, a vegades desmesurada, en aquest sentit, agraeixo que mostrin la part fosca del personatge. El tema (tal com jo ho veig) és no traspassar la difusa frontera del bon gust cap al territori dels voltors carronyaires…

    Respon
  5. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Laura,el meu primer poeta va ser García Lorca, i va arribar de la mà de l'Esperanza Alcón, la meva professora de literatura castellana de 2n de BUP. Que n'és d'important que els aliments siguin bons i trobar qui te'ls sàpiga cuinar al punt!Clara,jo tampòc no vull pas desanimar ningú d'anar al cinema. No la jutjo pas la pel•lícula perquè no l'he vist. El que passa, però, és que tot plegat fa una mica de tuf de morbositat disfressada de literatura, i per tant em quedo amb allò que el Gil de Biedam original si va voler publicar.

    Respon
  6. Clara Esquena i Freixas
    Clara Esquena i Freixas says:

    Si, Ricard, està clar que hi ha gent que s'apropia barroerament de la producció literària de grans autors i redueixen la seva obra a un producte de tercera categoria.Finalment, es tracta de fer diners, suposo…

    Respon
  7. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Clara, si tens a mà 'El País' d'avui, et recomano que llegeixis l'article que hi publica en Jordi Llovet a la pàgina 5 del 'Quadern' amb el títol 'Una pel·lícula abjecta?' Jo l'he trobat molt encertat, a veure què et sembla.Salutacions!

    Respon
  8. Clara Esquena i Freixas
    Clara Esquena i Freixas says:

    Un article excel·lent, l'he pescat per internet, poca cosa puc afegir, només que em sap greu per Jordi Mollà. En una entrevista va dir que una de les grans preocupacions de la seva vida era transcendir i sentia que amb aquesta pel·lícula ja ho havia fet (glups!).

    Respon
  9. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Glups! Aixó de trascendir sona una mica presumptuós. Potser és cosa de l'edat, però em sembla que ja fóra molt poder passar sense deixar cap mal regust.

    Respon
  10. Patrícia Montañés
    Patrícia Montañés says:

    Hauré de rebuscar per Google sobre en Jaime Gil de Biedma, però no per saber sobre la seva vida, sinó perquè el fragment que has posat m'ha agradat molt i m'agradarà llegir més de la seva obra!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Anonymous Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>