Contra la falç del temps

Algunes tardes, quan sense donar raons el mal tot ho somou, t’acostes buscant remei a la poesia dels clàssics. La seva música t’agombola i la perfecció dels seus versos et fa sentir -mentre els llegeixes- segur com quan et refugies en silenci sota les voltes gòtiques de les catedrals. Avui, després d’acabar la feina, has tornat a llegir alguns dels sonets plens de sabiesa que va escriure William Shakespeare i que Salvador Oliva va traduir al català. De tots ells, aquest encara t’acompanya:
Quan sento que el rellotge les hores va tocant
i veig el dia clar dins l’odiosa nit;
quan contemplo la flor que ja s’ha mig marcit
i els rínxols negres sobre els polsos blanquejant;

quan els arbres més alts veig despullats de fulles,
ells, que abans protegien contra el sol el ramat,
i a l’estiu el blat tendre dins les garbes lligat,
i després al damunt d’un taüt amb despulles,

jo penso en el destí del teu present tresor
i que el temps t’arrossega de pressa al seu rebuig,
i que tot el que és dolç i bell es perd i fuig,
i, a mesura que veu els altres créixer, mor.

Contra la falç del temps res no et pot defensar,
tret dels fills, que s’hi encaren, quan et vingui a segar.

[William Shakespeare: Els sonets. Versions en prosa i en vers de Salvador Oliva. Edició bilingüe. Ed. 62-Empúries, Barcelona, 2002]

0 comentaris
  1. JOAN CALSAPEU
    JOAN CALSAPEU says:

    En Txema Martínez, que l’any passat va guanyar el Carles Riba, deu estar enllestint les seves versions dels sonets de Shakespeare. Aquesta n’és una:Com un pare decrèpit sent delit al veure el seu fill jove fent furor, així em conforto, coix pel car despit de la sort, amb el teu honest valor. Si béns o escut o beutat o virtuts, o un de sol de tots ells, o tots, o més, fan la corona dels teus atributs, jo incrustaré l’amor a aquests havers. Així no seré pobre, coix o odiós, mentre amb aquesta ombra em donis substància per viure una part del teu tot gloriós i sentir-me ple en la teva abundància. Entre el millor, a tu et desitjo el millor. I amb aquest desig, deu cops feliç jo.

    Respon
  2. Jordi
    Jordi says:

    Són clàssics perquè la seva lliçó perdura. Fins i tot en traducció! Jo ara estic rellegint, de punta a punta, la poesia de Manent. Vull recomanar-te’n, especialment, un poema esplèndid: “Enterrament d’una noia a Sallagosa”. Crec que és una de les grans consecucions líriques de la nostra llengua de tot el segle XX! D’aquesta, me n’aniré a la de Garcés. I faré una volta per la de Josep-S. Pons. Per cert, si tens algun poema nou, el podries publicar al bloc… Un i prou, va… Una abraçada, Ricard.

    Respon
  3. Laura Dalmau
    Laura Dalmau says:

    Una traducció esplèndida de Salvador Oliva. Un gran amant de l’obra Shakespeare.Ara tinc que llegir El Mercader de Venècia. I mira, tinc ganes d’endinsar-me en l’obra teatral de Shakespeare, i sobretot per la indescriptible fascinació que tinc per la ciutat de Venècia… Una abraçada Ricard,

    Respon
  4. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Amb tant d’anar i venir, aquestes darreres setmanes ni sé on paro ni li faig massa cas al blog. Però encara que no hagi contestat els vostres comentaris, m’ha alegrat que hi fossin quan els he pogut llegir. Disculpeu, doncs, que fins avui no hagi dit res de res i deixeu-me que us doni les gràcies per l’acompanyament de les vostres paraules a tots quatre (Noves flors, Joan, Jordi i Laura) i també a la Rosa que va deixar el seu comentari a l’apunt anterior a aquest.Pel que fa, Joan, a la versió del Txema Martínez, m’ha agradat i força. Em ve de gust llegir aquestes traduccions de Shakespeare, espero poder-ho fer aviat.I Jordi, no he pogut llegir encara el poema de Manent, però estigues segur que ho faré. Les teves recomanacions són sempre estimulants.Una abraçada a tots cinc!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Respon a JOAN CALSAPEU Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *