Primavera alta

La gent que t’estima sap com omplir-te les mans d’alegria. I això és el que t’ha passat quan has arribat a la feina i a l’armari on hi deses els llapis i les carpetes, hi has trobat un peix de fusta que, en mig d’una mar tota vermella, neda entre les paraules Blai Bonet i El color.

Amb prou feines has tingut el llibre a les mans -una edició magnífica del Consell de Mallorca– has alçat la mirada i has trobat qui et somreia amb complicitat des de l’altre extrem de la sala. Gràcies, li has dit en veu baixa mentre els teus dits ensopegaven amb un punt que sobresortia de les pàgines del llibre per conduir-te, directament al poema Primavera alta:

Més envant, xiprer meu.
Jo vull esser palmera:
voluntat vertical amb rems de palma,
vinclats per influència de l’amor,
sensibles al dolç pes de la llum pura.

Palmera alta vull esser, tan alta,
que la veu dels qui passin sota els dàtils
m’arribi ja picada de calàndries.

Tinc el cor fet de palmes,
i conec les sandàlies de l’abril
quan m’arranquen palmons càndids,
que se’n van a mesclar-se amb l’olivera.

Glòria, laus!… i sol,
mentre la meva mutilació d’abril
fa cortesies de vinclada llum
als silvestres germans d’entranyes d’oli:
oliveres agraïdes a la destral
que els ha fet possible de sentir
el fervor d’una mà.

Mutilat per amor. Sí, mutilat.
Però, gràcies. Sols m’heu llescat el cor.
I feis-ho sempre
Mes, deixau-me intacta l’estimada altura.

[Blai Bonet, Entre el coral i l’espiga, 1950]

42è joc literari: La plaça del Diamant

En aquest món de blogs sabem que torna a ser dimecres perquè a Tens un racó dalt del món s’hi juga. I avui, en homenatge a Mercè Rodoreda, comença el 42è joc literari organitzat pel Jesús M. Tibau. En aquesta iniciativa hi col·laborem una seixantena de blogs entre els quals s’han repartit fragments de textos inventats per l’organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del Diamant.

Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podeu trobar les instruccions al seu blog buscant la referència al 42è joc literari. Animeu-vos a participar. Hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris. El fragment corresponent a Castells de cartes és el següent:

17. Cada dia havia d’agafar el mateix autobús, a quarts de vuit, i cap d’aquells rostres coneguts em va dir mai bon dia. No els ho tinc en compte perquè jo també era una d’ells.

Que hi hagi sort i aneu amb compte, que aquest Jesús és molt entremaliat!

La literatura catalana després de Frankfurt

Els propers dies 8 i 9 de febrer es faran a l’Auditori del Vinseum, a Vilafranca del Penedès, les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana després de Frankfurt.

Concretament, s’han organitzat tres taules rodones. La primera, dedicada als escriptors, serà moderada per Anna Ruiz Mestres i hi participaran Jordi Coca, Albert Mas Griera, Biel Mesquida, Josep Piera i Isabel-Clara Simó.

La segona taula, moderada per Jordi Llavina, és dedicada als crítics literaris i comptarà amb la presència de Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull, Jordi Galves de La Vanguardia, Joan Josep Isern de l’Avui, Ponç Puigdevall d’El País i Ricard Ruiz Garzón d’El Periódico.

La darrera de les tres taules es dedica als editors, llibreters i lectors. Hi participaran Imma Bellafont, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Isidor Cònsul de l’editorial Proa, Ernest Folch d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés d’edicions Bromera, Elvira Mestres del Consell dels Cents Lectors de l’Odissea i Lluís Pagès de l’editorial Pagès. Aquesta taula serà moderada per Rita Marzoa.

La taula dels escriptors començarà, el divendres 8, a dos quarts de vuit del vespre, la dels crítics el dissabte 9 a les onze del matí i la dels editors, llibreters i lectors, també el dissabte, a dos quarts de sis de la tarda. L’assistència és lliure i gratuïta.

Els jocs de Can Tibau: Mercè Rodoreda

L’any Rodoreda és ple d’homenatges de tota mena. Doncs bé, un ocellet diu que a Can Tibau se n’està preparant un en forma de joc literari, ja el 42è, i que es posarà en marxa el proper dimecres, 6 de febrer.

Ei, poca broma, que comptant-hi aquest que llegiu, hi col·laboren una seixantena de blogs i hi haurà premis per qui guanyi, que aquestes coses el Jesús les fa ben fetes. Apa, si us agrada jugar, demà passat estigueu a l’aguait! De moment, la Rodoreda riu.

Coral romput


Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d’infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d’una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l’empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l’escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l’avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t’he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t’he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T’he despullat de tot allò que m’agradava.
De tot allò només et queda l’alegria.
Jo només busque en tu l’alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!…

Montserrat Abelló, 90 anys!


És com si sols tingués
la sentor de les coses
i n’hagués oblidat tots els noms.

Se m’obren immersos els ulls
i em tremolen les mans.
Sóc com una ombra que pensa

que ha perdut el pes de tants anys.
I ara és volva lleugera que sura
en l’aire i enduta pel vent,

s’acosta i s’endinsa pels ulls.
Hi endevino records, enciseres
imatges allí contingudes.

I és estrany el missatge i la meva
ombra us reté. Mentre intento
copsar-ne tossuda el secret.

[De Dins l’esfera del temps, 1998]

Aquest divendres 1 de febrer, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Català de les Dones organitzen, coincidint amb el dia del seu 90è aniversari, una jornada d’homenatge i reconeixement a la poeta, activista cultural i traductora Montserrat Abelló. Els actes constaran de tres taules rodones coordinades per M. Elena Carné, i una lectura poètica, preparada pel Comitè d’Escriptores del Pen Català. El programa de les activitats, que s’iniciaran a dos quarts de cinc de la tarda a la Residència d’Investigadors de Barcelona, es pot consultar aquí.

També s’ha sumat a l’homenatge el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya , que ha proposat a les llibreries del territori català que llueixin aparadors dedicats a l’autora; i la revista digital Barcelona Review publica un especial dedicat a Montserrat Abelló en els seu número de gener- febrer. Moltes felicitats!

Primera antologia de la catosfera literària

Devia ser el novembre passat que vaig rebre un primer correu on es convidava a participar a les sessions de la Catosferad’aquest cap de setmana a Granollers i on, també, es parlava de la possible edició, per part de l’editorial Cossetània, d’una primera antologia de la catosfera literària feta amb textos extrets dels blogs.

Tot i que m’havia encuriosit força la taula sobre Literatura&Blogs, ja sabia que a la trobada de Granollers difícilment hi podria assistir. Però, en canvi, de seguida em vaig animar a enviar un post pel llibre. Vaig fer una primera tria de la qual en van sortir tres textos que vaig ensenyar als de casa –són una mena de crítics que barregen com ningú ‘carinyo’ i sinceritat i fins i tot n’hi ha algun que, a vegades, pot ser demolidor- perquè em diguessin quin preferien. El resultat de les deliberacions va ser que havia de presentar el post titulat Caderneres que podeu llegir aquí.

Doncs bé, ahir vaig rebre un enllaç que m’adreçava a la tria que el Toni Ibáñez, el Jesús M. Tibau, el Sani Girona i el Jordi Ferré s’havien encarregat finalment de fer. Estic content i agraït perquè aquest que llegiu ha estat un dels blogs triats, però també perquè entre la centena dels seleccionats n’hi ha dos que segueixo i recomano molt especialment: El pèndol de petites oscil·lacions i els Registres particulars. Si encara no els coneixeu, aneu-hi que us agradaran.

Per tant ja ho sabeu, aquesta primavera tindrem, gràcies a aquesta colla d’embolicatroques virtuals i exploradors catosfèrics, la primera antologia de blogs literaris en català. Salut i endavant les atxes!

 

Els crims d’Oxford i el gust pel cinema

Mai no havia vist cap pel·lícula de l’Álex de la Iglesia perquè fins ara no m’havia cridat l’atenció cap dels títols que havia fet. Ara he anat a veure Els crims d’Oxford, i m’ha semblat una bona pel·lícula, ben manufacturada i sense enganys ni trucs estranys. Hi ha el que hi ha, mitja dotzena de bones actrius i actors i uns diàlegs clars i nets de palla. La veritat és que m’he divertit força.

Però encara m’he divertit més perquè l’he vist amb el meu fill. Li agrada prou el cinema per deixar enrere les pel·lícules idiotitzants dirigides -tot fa pensar que per evitar que maduri el seu sentit de la crítica- als adolescents i altres espècimens. El cas és que, tingui o no tingui l’edat, ja fa un temps que vam decidir que era millor que veiés cinema adult i, la veritat, és que ara surt de les projeccions amb la sensació que l’han tractat com a una persona intel·ligent. I això és d’agrair. Em vaig passar la projecció de Michael Clyton fa unes setmanes i d’Els crims d’Oxford ara, amb un ull a la pantalla i l’altre observant les reaccions del meu fill. I tant o més gratificant que la pel·lícula ha estat veure en el seu rostre el somriure sorneguer de qui està descobrint les claus internes de la narració.

Me’n recordo que quan jo era adolescent com ho és ara el meu fill, si hi havia res que em molestava profundament era que constantment em recordessin que encara no era prou gran per segons quines coses. Potser si que tenia raó l’Alain Finkielkraut a La derrota del pensamiento, un assaig de l’any 1987, quan parlava de què vivim en una societat que s’ha tornat del tot adolescent. Jo -que hi treballo amb adolescents- estic convençut que el millor que podem fer per ells és donar-los a tastar productes intel·ligents en lloc de tractar-los com si fossin imbècils. Amb una bona alimentació, ells i la natura, que és sàvia, faran la resta.

Presentació de “25 anys d’Intermunicipal”

[Si cliqueu sobre la imatge, podreu llegir el que ha publicat El 3 de Vuit.]

La feina ja estava feta i feia algunes setmanes que havíem pogut tenir el llibre a les mans. Però ahir la presentació va servir per posar-hi, de debò, el punt final. Va obrir l’acte el Lluís Massana, Director de l’Escola, i després parlàrem els autors -bé, ho va fer el Martí en nom de tots dos, perquè jo ja fa una setmana que he perdut la veu. A continuació van intervenir el Carles Querol i el Marcel Gabarró, que des de l’Ajuntament de Sant Sadurní van ser els primers impulsors de l’Escola, i el Joan Amat, actual President de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès. Finalment va ser el Conseller d’Educació, Ernest Maragall, qui es va dirigir als assistents abans que es servís una copa de cava.

Però encara hi va haver, pel Martí i per mi, una agradable sorpresa quan el Jacint –ignorant el protocol com ell sap fer-ho- es va acostar a la taula i ens va entregar sengles quadres de la Maria A. Raventós en nom dels companys de claustre. Doncs bé, en aquell moment vaig pensar –i així ho dic- que no hi ha feina més ben pagada que la que té el reconeixement dels companys. Pel quadre, però sobretot pel gest, moltes gràcies!

25 anys d’Escola Intermunicipal

Marcel Gabarró s’adreça a les famílies, davant del Director i
del diferents Alcaldes de l’Intermunicipal, durant l’acte
d’inauguració de l’Escola a la Cambra de Sant Sadurní.

Demà, dijous 24 de gener a dos quarts de 8 del vespre, es farà la presentació a l’Escola Intermunicipal del Penedès del llibre 25 anys d’Escola Intermunicipal del Penedès. Una experiència pedagògica del qual en són autors Martí Ribas i Ricard Garcia. A la presentació, que anirà a càrrec del President de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès, del Director del centre i dels autors del llibre, hi intervindrà també el Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

L’acte és públic, per tant tothom que hi vulgui assistir hi és convidat, sobretot aquelles persones que han tingut relació amb l’Escola en diferents moments i des de diferents àmbits, ja sigui com a pares i mares d’alumnes, com a membres de l’AMPA o dels successius Ajuntaments i, especialment, els qui són o han estat alumnes de l’Ínter.

El llibre es pot comprar a les llibreries Jepi i Rondalla de Sant Sadurní d’Anoia i a la llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès. També es pot adquirir a la secretaria de l’Escola.