De la mimosa…
Ens atrapen cristalls de temps sense espera
mentre les tardes de febrer s’esvaeixen.
Cau oblic un raig de sol ple d’insectes
i a un racó del jardí el groc es vessa.
De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,
les teves mans plenes, les llums primeres…
Callats ens estimem els dies de por i brogit.
Reposen sota un silenci de paraules quietes
la teva veu i la meva.
[RG: Els contorns del xiprer, Edit. Ajuntament de Sallent, 2007]
Escriu un comentari
Vols participar en la discussió?Anima’t a participar!