Definitivament, imbècils

[Lucas Cranach el Vell, Venus, 1532]

Llegeixo a El País d’ahir que el Metro de Londres ha censurat el cartell de la Royal Academy of Arts per l’exposició dedicada al pintor renaixentista alemany Lucas Cranach. Es veu que el pecat no és cap altre que el fet que al cartell es reprodueix una Venus nua i això –es veu- és inadmissible al metro londinenc, ja que com diu el representant d’aquest mitjà de transport: “Milions de persones viatgen cada dia en metro i no els queda més remei que veure la publicitat que s’hi exposa. Hem de tenir en consideració tots els viatgers i mirar de no ofendre ningú”. Es pot ser més ridícul?

Mentrestant, a les televisions hi proliferen més i més emissions pseudopornogràfiques i d’exaltació de la violència a qualsevol hora i per qualsevol públic, però això no és censurable encara que les cadenes emetin en obert i de manera paral·lela s’estiguin distribuint i venent jocs relacionats amb els programes.

Em pregunto qui se’n beneficia d’abocar-nos –a nosaltres, però sobretot als nostres fills- a viure una vida cada dia més embrutida al mateix temps que, amb excuses del tot hipòcrites sobre la llibertat o el respecte als altres, es produeix l’ocultament de la bellesa.

A vegades penso que ens estem tornant, definitivament, imbècils.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.