ricardgarcia_desobediencia__1406128209_23934

Desobediència

Qui em coneix sap que no aparco en un gual ni que s’ensorri el món, però ja fa dies que noto que les ganes de desobeir se m’estan apoderant amb una força sorprenent, sobretot d’ençà que m’he adonat que no surt a compte sacrificar allò que es pensa i el que se sent per no se sap quins ‘alts’ designis. No sé com posar-m’hi si em vull saltar els Manaments, però cada vegada més sembla que aquesta sigui l’única manera de sobreviure a moltes de les absurditats que estem presenciant.

Cada dia que passa és més clar que qui ens mana esgrimeix la Raó com una amenaça i l’alça per damunt de tot i de tothom en forma de Bíblia, Estatut o Constitució, tant és com s’hagi titulat el document… Que lletja que em resulta -penso, mentre l’escric- la paraula document, sobretot ara que es fa servir com una llosa per constrènyer voluntats i sentiments.

I és que la Raó, o qui presumeix de tenir-la, no només no escolta, sinó que escampa el tel de la por sobre la divergència tot recordant-nos que el futur és incert. La Raó, o qui diu tenir-la, s’ha atorgat el poder d’interpretar els textos ‘sagrats’ i dir-nos qui som, què hem de fer i com no ho podem fer. I així, dictant-nos què diuen els papers s’exerceix un poder orfe d’autoritat. Perquè el poder pot ser que s’hereti, o fins i tot hi ha qui se’l fa seu i el manté per la força física o la de les argúcies legals; però l’autoritat no. L’autoritat no es basa en la Raó pura i dura, ni en les escriptures ni en la força, l’autoritat només pot néixer del respecte que es guanya sent generós i escoltant com batega el carrer.

Per això, jo que sempre havia seguit les normes fil per randa, a dia d’avui i veient com s’esfuma allò que em van ensenyar els grans, veient que el que compta és encastellar-se perquè res no canviï, no em penso deixar ofegar per les contradiccions i començo a sentir que l’instint em diu que si m’estimo la dignitat de ser qui sóc, no tinc cap altre remei que desobeir-la aquesta Raó que ni escolta ni sembla que ho vulgui fer. Per mi i pel meu fill.

1 comentari
  1. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Tú sí que vales!
    Jordi| Adreça electrònica | dimecres, 18 de juny de 2014 | 21:04h
    Si jo en sapiguès d’escriure així, no parlaria com ho faig. Però, al cap i a la fi, el que menys importa són les formes, i el que cal és el missatge.

    Respondre aquest comentari
    Ep!
    ricardgarcia | dimecres, 18 de juny de 2014 | 23:08h
    Ep, que quan t’hi poses i agafes les regnes amb autoritat també et surt un trot ben elegant i fas que el missatge se senti clar i polit.
    Respondre aquest comentari

    ..//..
    rginer | dimecres, 18 de juny de 2014 | 10:48h
    El subdit obeeix, el ciutadà desobeeix, i nosaltres som ciutadans, no s’ha d’oblidar mai. I hem de desobeïr davant de lleis injustes i fets greus que van en contra dels ciutadans.
    Respondre aquest comentari
    Ciutadans

    ricardgarcia | dimecres, 18 de juny de 2014 | 13:36h
    Molt ben dit, Roser, no som súbdits de ningú. Som ciutadans i no obeïm a lleis ni a pràctiques polítiques que per dir-ho amb suavitat són del tot anacròniques.
    Respondre aquest comentari

    sí senyor
    marieta | dimecres, 18 de juny de 2014 | 10:40h
    …i per mi i per tots nosaltres, com diuen a Castelló amb la finesa que ens caracteritza: els diners i els collons són per les ocasions

    Una abraçada

    Respondre aquest comentari
    Per les ocasions…
    ricardgarcia | dimecres, 18 de juny de 2014 | 13:40h
    No la sabia la dita, i m’ha agradat, fa pel cas. Una abraçada per tu i pel Fabri!

    (PS: La vostra planta està tornant a fer flor.)
    Respondre aquest comentari


    xicranda | dimecres, 18 de juny de 2014 | 10:35h
    Sí, com diu Morin, la raó no és raó si no és alhora crítica i autocrítica. Qui s’erigeix en posseidor de la raó sense contemplar aquestes dues condicions el que ostenta és una falsa raó, més aviat racionalitzacio, que segons Morin, consisteix en part a no voler veure el que contradiu les pròpies idees. Crec que la desobediència davant l’abús i la injustícia és responsabilitat.
    Respondre aquest comentari

    Falses raons
    ricardgarcia | dimecres, 18 de juny de 2014 | 13:54h
    Del tot d’acord, Roser. Dissortadament, els governants han agafat el mal costum de justificar-se a base de falses raons i tenen l’habilitat de mirar-se al mirall sense avergonyir-se de no aplicar-se cap tipus de crítica. Ser un ‘bon’ polític s’ha convertit en saber navegar entre contradiccions i convèncer els votants que els convé allò que els fa mal.
    Respondre aquest comentari

    correcció
    xicranda | dimecres, 18 de juny de 2014 | 10:37h
    alerta: posseïdor!
    Respondre aquest comentari

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>