D’esplèndida, perfecta indiferència
Llegit a El llast de les abelles (DVD edicions, col. l’illot, 5, Barcelona, 2002):
Ser un còdol, una penya; cigró de calabruix
en patis i ortigalls (o gota, llot, esquerda),
bocada de vapor en el musell del bou,
la pols que duu a la roba el pobre navegant.
Ser una pedra d’esplèndida, perfecta indiferència,
ignorant del comerç d’apetits i delictes,
inconscient dels guanys, de la fe, dels imperis,
un palet, o pedrera; ciments de cadafal,
el llast de les abelles en dia de ventada.
Ser llamborda en senders de carro. Ser una roda:
l’anell pigat de ferro no vol partir el pedrís,
ni el roc pretén ser quatre ni vol restar sencer.
Josep Maria Pinto dixit.
Vaja, Ricard, una sorpresa curiosa, trobar aquest títol que em resultava familiar però que en el primer segon no he identificat. Un segon per recórrer set anys de distància.Gràcies per incloure’l.Salutacions
No hi ha de què, Duquena. La veritat és que sóc jo que t’he d’estar agraït pel llibre. Ja n’he fet vàries lectures i cada vegada m’impressiona més la solidesa de cada un dels poemes que conté, de cada vers. Avui -i ara no cal que expliqui el perquè- he triat aquest poema, però podia haver estat qualsevol altre. És una llàstima que bons llibres com aquest desapareguin dels taulells tan de pressa, però es veu que també en el món editorial impera “el comerç d’apetits” més que no pas la poesia.
En Pinto és un bon poeta. Ara em sembla que es dedica a altres afers (també literaris), però entre tots li hauríem de fer veure que el vers és la seva expressió més genuïna. A més, has anat a triar un dels millors poemes d’aquest llibre
“Ser una pedra d’esplèndida, perfecta indiferència” m’ha recordat un relat de Quim Monzó (el de la pedra que a la fi diu “pa”).