Després de tot

El temps estellat i els peatges del dolor,

el verí, encès com en una fornal i roent

abans de la mossegada glacial de l’adéu

sota la lluna nova… I després, el silenci

als braços, només el silenci de la cendra.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *