Després de tot
El temps estellat i els peatges del dolor,
el verí, encès com en una fornal i roent
abans de la mossegada glacial de l’adéu
sota la lluna nova… I després, el silenci
als braços, només el silenci de la cendra.
L’olor del celler
Escriu un comentari
Vols participar en la discussió?Anima’t a participar!