Dia Mundial de la Poesia 2009
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons dixit.
Espero que hagi anat molt bé l’acte que heu fet avui a Vilafranca! Bon cap de setmana Ricard!
Ha estat un plaer coincidir un cop més.
Ha anat molt bé, Patrícia. Moltes gràcies!Jesús, també per a mi ha estat un plaer.
M’alegro que hagi anat bé a Vila, hi he pensat aquest matí. Ja ho veus, el meus horaris són més nocturns…Molt divertida l’anècdota i el poema preciós, gràcies!
Moltes gràcies Ricard per haver compartit uns hores amb nosaltres.Una forta abraçada!!! Fins aviat espero.
Al contrari, gràcies a tu, Violant, i al Santi per haver fet possible l’acte d’ahir. Fins aviat!