Dia Mundial de la Poesia 2009
Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.
Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.
Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.
Ponç Pons dixit.
I si cliqueu aquí sentireu el Ponç Pons recitar un altre poema també dedicat a la poesia. No us deixeu passar ni l’anècdota que explica ni el poema que recita al final. Quin luxe!
Espero que hagi anat molt bé l’acte que heu fet avui a Vilafranca! Bon cap de setmana Ricard!
Ha estat un plaer coincidir un cop més.
Ha anat molt bé, Patrícia. Moltes gràcies!Jesús, també per a mi ha estat un plaer.
M’alegro que hagi anat bé a Vila, hi he pensat aquest matí. Ja ho veus, el meus horaris són més nocturns…Molt divertida l’anècdota i el poema preciós, gràcies!
Moltes gràcies Ricard per haver compartit uns hores amb nosaltres.Una forta abraçada!!! Fins aviat espero.
Al contrari, gràcies a tu, Violant, i al Santi per haver fet possible l’acte d’ahir. Fins aviat!