Diari d’un setembrista

[Jordi Llavina]

Em va alegrar molt saber-ho i tot i que ja vaig felicitar el Jordi Llavina personalment, també vull celebrar des d’aquí que li concedissin el Premi de la Crítica Serra d’Or i que ho fessin per Diari d’un setembrista, el seu darrer llibre de poesia. Havent llegit tots els seus llibres –ara estic a mig llegir, també, Ningú ha escombrat les fulles-, penso que aquest Diari d’un setembrista destaca perquè conté un grau de maduresa i una serenitat noves a l’hora d’observar el món i retornar al lector la mirada del poeta. Aquest és un llibre que, entre altres raons, m’agrada molt perquè ofereix una poesia que no és la d’un poeta-geni ni la d’un artista il·luminat que juga a fer filigranes verbals ni conceptuals. És, en canvi, un llibre que conté els versos d’un home que ha après a observar des de la quietud –tant necessària- el seu entorn i hi ha descobert les espurnes de bellesa que no ens deixa veure el brogit de viure, però que tot i així perviuen, encara, en la quotidianitat.

No ho sé, però penso que potser sí que el Jordi estaria d’acord amb mi si dic que el poeta no ha de ser pas ni un demiürg ni el creador de la Bellesa, que el poeta ha de ser algú amb vocació i disposició de mirar totes les realitats sense prejudicis i amb voluntat de compartir, després, la seva mirada amb els lectors i oïdors de poesia. Doncs bé, aquesta és una més de les virtuts de Diari d’un setembrista. No s’hi enganya ningú amb estranys malabarismes, i si que hi ha la paraula del poeta que guia els ulls del lector per fer-li veure i percebre els fragments de realitat proposats a cada poema –el brunzir de les abelles, un llapis o el cor d’una poma- i transcendir-los. Així, l’autor ens ensenya que si som capaços de mirar els objectes del nostre voltant no només com a tals, la realitat que ens envolta –com ho fa el llibre- comença a bategar. Alló que fa, per a mi, que Diari d’un setembrista sigui un bon llibre de poesia, és que conté fragments de vida tan densos com la carn d’aquelles coses que sentim però se’ns escapen amb la fugacitat del moment. Per sort ell, el Jordi Llavina, les ha sabut atrapar i les ha volgut compartir amb nosaltres. Llegiu, sinó, aquests versos:

EL SÍMBOL

Et veig com menges una poma.
La teva boca –cullera dentada-
va foradant la fruita
fins a deixar-la reduïda
a una mica de fibra
que aguantes per la cua
i que conté una càpsula
amb les llavors guardades.

El meu cor fa la mida d’una poma.
Si ara amb les dents l’anessis foradant
-bategant-te a la mà, mal agafat,
bestiola que aspira a esmunyir-se’t del puny-
menjaries la carn del meu amor.
Grenyal, sagnant de tu, la crua carn.

[Jordi Llavina: Diari d’un setembrista; Edit. Bromera, 2007]

0 comentaris
  1. Laura Dalmau
    Laura Dalmau says:

    Ricard,Estic llegint el llibre del Jordi Llavinia, aquest matí m’he quedat en el poema de “Cadells”:El cordó umbilical fa el mateix gruixque la caròtida d’aquesta noia,batega encara com la seva artèria:avui no es pot tallarsense tallar la seva vida.Jordi Llavina… I estic d’acord amb el que comentes sobre el sentiment que s’impregna en aquest poemari, aquesta bellesa de la quotidianitat.

    Respon
  2. ricard garcia
    ricard garcia says:

    No m’interessen els discursos grandiloqüents i ampul·losos. Penso, en canvi, que és important aprendre a estimar els objectes petits que configuren el nostre món i la nostra relació amb ells. I aquesta voluntat l’he vist -i em sembla que tu hi estaràs d’acord- a la poesia del Jordi Llavina. Salutacions, Laura!

    Respon
  3. Jordi
    Jordi says:

    Bé, Ricard, Laura,què haig de dir, després de tot això? Em regaleu les orelles! Ricard, estic plenament d’acord amb el que dius: detesto els poetes-demiürgs, els lírics visionaris. Per mi la poesia consisteix a subratllar el caràcter simbòlic de tot, perquè fins la més petita cosa pot tenir transcendència i pot tenir impregnació simbòlica. Des d’aquest punt de vista, puc dir (i celebrar9 que practiquem el mateix tipus de poesia. Ja saps com valoro també els contorns del teu xiprer!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *