edobry-rgarcia

Edgardo Dobry i Ricard Garcia

Em va trucar, fa uns dies, el Matías Néspolo i em va proposar confrontar el pensament poètic de l’Edgardo Dobry i el meu. Jo no havia llegit la poesia de l’Edgardo, però vaig acceptar després que en Néspolo -que sí que ens havia llegit a tots dos- em digués que tot i que fem poesia ben diferent, ell hi veia punts de confluència prou interessants.

Escoltar la manera que tenen els altres d’enfrontar-se al fet poètic, i també mirar d’explicar com ho faig jo, em resulta molt estimulant, i és amb aquesta intenció que ens vam trobar dimecres a la cafeteria de La Central del Raval.

De la xerrada, que va ser llarga i per a mi força interessant, el Matías Néspolo n’ha fet un article que avui s’ha publicat a les pàgines del suplement Tendències de l’edició de Catalunya de El Mundo. Es titula Dos lenguas para una misma búsqueda poética i parla del que tots dos pensem que ha de ser la poesia, de com ens agrada treballar-la i també -és clar- dels nostres darrers llibres, Cosas de l’Edgardo Dobry i el meu De secreta vida.

Si us ve de gust, podeu llegir l’article clicant a sobre de la imatge següent:

[Nota: Ricard Garcia i Edgardi Dobry fotografiats per Antonio Moreno]

0 comentaris
  1. Patricia Montañés
    Patricia Montañés says:

    Hola! Sóc la Patrícia, si home la teva alumne jaja Doncs res, que m’he fet un blog, amb tota la propaganda que heu fet avui a classe! M’aniré passant i així aniré obrint boca per a comprar-me el teu llibre!

    Respon
  2. Gisela Romaní i De les Heres
    Gisela Romaní i De les Heres says:

    Veig que la patrícia se m’ha avançat…! Dir-te que avui tenia una cosa per tu i no m’he atrevit a donar-te, res, una tonteria, potser per això no m’he atrevit a donar-t’ho! Que escric de pel·lícula dius? Home no ho sé… Hi ha dies que em venen les paraules soles al cap i jo només els hi dono un cos, perquè l’altra gent també les pugui veure… Si fins ara tenia moltes visites al blog de Gina i el mar, ara encara en tindré més… La Míriam ja m’ha trucat per felicitar-me…! Molt bones festes Ricard.

    Respon
  3. JOAN CALSAPEU
    JOAN CALSAPEU says:

    Jo també comparteixo la idea que les persones som territoris, que el món se serveix de nosaltres per escriure’s, i que tot allò que fem i diem és una dienda de la naturalesa. Algú -ara no recordo qui- ho va dir millor que jo: “La humanitat és una variant estilística de la naturalesa”.Enhorabona pel “duel” -encara que sigui a l’Immundo-: l’alta qualitat acaba essent reconeguda, fins i tot en un món tan cretinitzat com el nostre.

    Respon
  4. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Patrícia, em sembla molt bé que també t’hagis decidit a obrir un blog i compartir el que escrius. Hi passaré, no ho dubtis. Gisela, ho dic de debò quan dic que escrius bé i per això crec que val la pena animar la gent a llegir el que fas. Molt bones festes, també.Joan, ja ho veus que en són d’estranys els camins que ens duen d’una banda a una altra… I sí, potser ens anirien millor les coses si sabéssim entendre que al capdavall som engrunes del món que trepitgem i ens estalviéssim la supèrbia de creure’ns éssers superiors. Moltes gràcies i bones festes!

    Respon
  5. josepmanel
    josepmanel says:

    Jo estic totalment convençut que ets mereixedor de tota la notorietat que estàs rebent pel teu poemari. Una abraçada i que passes unes bones festes!

    Respon
  6. Anonymous
    Anonymous says:

    Ricard, enhorabona per l’article.La idea és interessant: amb la materialitat de la paraula mirem d’apropar-nos a allò que sovint és ben real però intangible. Aprofito per desitjar-te Bon Nadal i Feliç Any Nou 2009!F. Xavier Simarro.

    Respon
  7. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    És que sembla que la vida es manifesti amb més densitat en el que és intangible, oi? Moltes gràcies F.Xavier, i que tinguis un Bon Nadal i també un bon 2009!

    Respon
  8. josepmanel
    josepmanel says:

    Un any nou és com un full abans de ser encetat: lluny de ser una terra erma, és la possibilitat de redreçar el fil de la nostra història, de lliurar-nos a l’esperança de canviar l’argument allí on ens convinga, de mantenir el compromís per la paraula. Que no ens falte inspiració per l’any que comença! Bon any nou!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>