El comentari del Santi

[Santi Borrell fotografiat per Martí Garcia]

Em diu el Santi Borrell que ha intentat afegir un comentari a l’entrada del 14 de novembre i que no ho ha pogut fer. Per això m’envia un correu amb el text que hi volia penjar i que jo transcric a continuació:

“Hola Ricard, m’ha agradat la presentació del Ramon sobre la teva biografia poètica. He intentat afegir algun comentari però la màquina no sé… no va. Aquí te’l passo:

És magnífica aquesta presentació que ha fet per situar l’autor dels poemes a la porta de casa seva, a la porta per on passa l’aire, a la porta per on passen els somnis i entren i surten les paraules.

Llegint aquesta presentació és més fàcil poder entrar en la vida dels poemes, perquè tots els poemes tenen una porta per on entrar, que és la porta per on Ricard Garcia passa cada dia, amb les seves il·lusions, i també amb la fatiga de portar sempre aquestes il·lusions, altres il·lusions per conèixer altres portes, altres músiques d’ocells i altres colors de pintures, perquè la bellesa es manifesta a tot arreu.

La poesia del Ricard, crec, és plausible, és una poesia que neix de la calma i que arriba fins el centre mateix de la calma. És una poesia, per tant, per llegir amb tota la calma, per llegir en silenci i veure quin és aquest silenci que estem vivint.

Martorell, a part, és un poble situat en una geografia on corren moltes influències per tot aquest transport i totes aquestes indústries que demanen tanta calma. Em volia acomiadar, sense afegir cap comentari més, però la màquina em demana tres cents caràcters i espero amb aquestes paraules de retòrica arribar amb més força per fer una abraçada a tot el que envolta les ombres dels arbrers. Res més. Ja està.”

Santi Borrell dixit.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *