porc-senglar

El senglar

Sí, un senyor mascle de senglar, és mort uns metres més endarrere –confirma el mosso-, ja li hem fet fotos; ara en farem del cotxe. Han tingut sort, vostès, molta, cregui’m…

L’impacte ha estat violent, potser encara més per l’inesperat del fet mentre tornàvem a casa després d’un vespre plàcid a Callús. De sobte, a dos o tres metres davant del cotxe se’ns aparegué la bèstia, gran i poderosa, del mateix color que la nit. No vaig tenir temps de res, trepitjar amb força el fre, agafar fort el volant… i el cop, sord, sec, molt fort! La pressió dels cinturons al pit, l’explosió dels airbags, el gas dels coixins per tot el cotxe, la tos i uns instants de desconcert, de no veure-hi res…

Estàs bé? Estic bé! Surt, sortim… Salta la tanca i truca el Racc, jo truco els mossos… Què ha passat, què ha passat? Ho he vist, ho he vist, era un senglar, però no he tingut temps de res, era molt a prop… On és? No ho sé…

El morro del cotxe està molt fet malbé, el cap de l’animal ha quedat imprès a la planxa i encara es veu, entre el fang, la forma de l’ullal marcada a un costat. Sortia del riu, segur, en aquell tram el Llobregat transcorre paral·lel a la carretera. L’havia de travessar per tornar al bosc, però aquesta vegada no, aquesta vegada no se n’ha sortit, el cotxe s’ha precipitat a sobre seu abans no arribés a l’altre marge i la trompada ha estat  mortal.

Què t’han dit, ja venen? On deu ser el senglar, vigila… Fa fred, tens fred, tu? No. No surtis de la tanca… Què no ho veuen que som aquí, per què no s’atura ningú? Quin fred!

La nit s’ha tornat molt estranya, de sobte s’ha omplert d’una por i un desconcert que barrejats amb l’alegria de no haver-nos fet res no sabíem interpretar. Sentíem, això sí, la protecció de la Fortuna enmig de l’ombra fosca de la muntanya, sentíem que aquella nit començava alguna cosa nova mentre el senglar, innocent, restava mort a la cuneta. Poc després, algú en recolliria les restes i netejaria les taques de sang com si allà no hi hagués passat res de res.

Què rumies, tan encantat? En què penses? No, res, el senglar, allà, esventrat per culpa meva… Però què dius, t’has tornat ximple o què? No, però… Però què? Què li trobes ara a aquella bèstia? Mira que ets… A vegades no t’entenc pas…

[PS: La il·lustració del porc senglar pertany al recull d’imatges de bestiari medieval recollides al bloc Pedaç.]

 [11 de novembre de 2013]
0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>