Els dies són massa curts

Fa dies que no estàs per orgues. Fa dies, també, que escriure res se’t fa difícil -de fet no ho fas ni gens ni mica- i que llegir s’ha convertit en un esforç costós més enllà dels diaris. Amb urgència, la vida et reclama fora d’aquesta finestra virtual que fas servir, gairebé com una paradoxa, per exhibir-te i al mateix temps amagar-te del món. Ara et reclama allà on tot passa de debò, en aquests cossos fets d’una estranya barreja de goig i de dolor que estimes, al costat d’aquestes poques persones amb les quals vols compartir el tacte de les coses viscudes abans no s’esborrin sota la nebulosa del mal, abans no sigui massa tard. Et sembla que hi ha alguna cosa que se t’escapa, estàs cansat, molt cansat. Encara plou i els dies són massa curts.

0 comentaris
  1. Santi B.
    Santi B. says:

    Ep, ricard… tranquil…hem d’agafar força de la pluja…dels cargols…. de les gotes que somien…. hem d’agafar força de les pedres….. de l’energia que flueix per totes les coses…si com a èssers humans diem… sentim…. i constatem que estem cansats…. jo no vull pensar…ni per un moment… el cansament que ha de tenir el mateix tempsde nosaltres…. el cansament que han de tenir els arbres…. de nosaltres..ànims, ricard, ànims… ànims…santi b

    Respon
  2. Anonymous
    Anonymous says:

    Estic segura que hi ets, plenament i que les teves paraules escrites o no fan que hi siguis.La vida està plena de finestres i en totes , d’alguna manera, es pot recuperar i sentir les vivències abans que s’esborrin de la realitat però no de les vísceres i malgrat el temps se’ns escapi nosaltres som també part d’ell.Ànims Ricard, de realitats més grosses n’has fet sabiesa i poesia.Un petó Rosa

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Respon a Santi B. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *