Emocions i veritat

No ho sé si les emocions ens poden enganyar, però començo a pensar que sí, que enterboleixen la percepció que tenim de la realitat i no ens deixen veure amb claredat el que ens passa personalment ni el que passa al nostre voltant. I no vull pas dir que ens n’haguem de desfer de les emocions, ningú no podria pas viure sense, però si que em sembla que quan s’escapen dels espais íntims i envaeixen l’espai comú sense haver estat prèviament destil·lades, no ens ajuden a pensar de forma raonable ni equànime.

Estimem i odiem amb les emocions, i no només no és pas cap mal que ho fem sinó que són una part fonamental del nostre ésser, però quan el plaer, la ràbia, l’eufòria, el dolor, el desig, la rancúnia, l’alegria, la gelosia, l’amor o l’enveja… emergeixen desbocades per guiar-nos, tendim a donar més valor a allò que nosaltres sentim que no pas a allò que pugui sentir algú altre. És llavors que l’emoció ens situa falsament en el centre d’un món que -no ho voldria oblidar mai- és tan divers i canviant com ho puguin ser cada una de les nostres vides. I tot i que és ben cert que en els sentiments hi ha el combustible que ens empeny a viure, l’emoció no és ben bé ni necessariament el mateix que la veritat.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>