20090105elpepuint_6

Entre Judea i Ashkelon

Tots aquests dies, mentre els rostres d’espant i desconcert dels nens de Gaza se’m sobreposaven a les cares alegres i il·lusionades dels nostres, en volia parlar, però les paraules se m’embolicaven com se m’embolicaven també els pensaments. No em resulta gens fàcil entendre aquesta guerra crònica entre àrabs i jueus mentre occident només es pronuncia atenent a les seves pròpies estratègies i necessitats.

Avui, però, les he trobades les paraules. No són meves, unes les trobareu en aquest vídeo que va fer i penjar al seu bloc en Josep Porcar a partir del poema Psalm que Paul Celan va escriure després de l’Holocaust nazi i que ara es pot llegir, també, mentre l’exèrcit d’Israel bombardeja la població de Gaza.

Les altres són en aquest poema que l’Albert Benzekry ha titulat Entre els turons de Judea i Ashkelon i ha penjat a Sega de mots. Llegiu-lo aquí, és punyent com aquesta maleïda guerra que sembla que ningú no vulgui acabar. Jo també penso que potser si que és en les paraules de Llull que hi ha la única solució, però malauradament ni el déu dels jueus ni el dels musulmans, i probablement tampoc el dels cristians, han estat mai gaire disposats a entendre’s per amor. Hi ha mala peça al teler quan la violència dels homes es vol justificar amb arguments religiosos i es tapa, així, la veritat d’aquest déu cocaïnòman disposat a anihilar el veí per una ratlla més, per uns metres més, per una franja més… Si només es poden aconseguir amb sang i amb dolor, maleïdes siguin les promeses dels déus, la de la Terra o la del Paradís!

[Nota: La fotografia ha estat obtinguda de la web de El País]

0 comentaris
  1. F. Xavier Simarro
    F. Xavier Simarro says:

    Jo crec que Déu s’esgarrifa de la violència de totes dues bandes. A mi em sembla que l’essència de Déu ( que cada religió monoteista expressa des de la seva tradició i cultura )és misericordiosa i basada en l’amor i el ple respecte a la vida humana.

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Tant de bo tu tinguessis raó, F.Xavier, i jo m’equivoqués. Però veure com uns i altres fan servir el nom de Déu en va, em fa ser cada dia més descregut. Una abraçada!

    Respon
  3. Anonymous
    Anonymous says:

    No és cosa de déus sinó cosa dels homes. ës una pulsió primària, instintiva: la del domini i poder, embolcallat de falses promeses.Sembla difícil , per la Història i per l’actualitat que l’amor pugui desfer més que vèncer aquest afany de poder.I mentre la mort absurda i la por va fent estralls davant nostre.Rosa

    Respon
  4. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Hi estic d’acord, Sintagma. Però caldria que també reconeguéssim i assumíssim sense excuses l’autoria de les nostres obres, amb orgull si ha estat a fi de bé o amb vergonya pel mal que haguem pogut infligir.Ara com ara, totes les justificacions de la violència que s’han sentit són plenes d’hipocresia. Si de debò es vol parlar per resoldre un conflicte, només es poden fer servir paraules plenes de veritat, encara que resultin massa crues.

    Respon
  5. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Tens raó Clara, hauríem de començar a preguntar-nos com funciona la indústria de l’armament i quins governs i quins bancs se’n beneficien. I sense oblidar, és clar, que nosaltres els votem aquests governants i que els nostres diners són en aquests bancs.

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Clara Esquena i Freixas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>