Existir menys

Llegit a Illa Flaubert de Miquel Àngel Riera:

“Deixà de respirar i ordenà a les seves artèries que alentissin el curs de la sang, en un esforç per existir menys. I es sentí encara millor.”

PS: Ara sí, uns dies d’observar només la cadència de la llum en totes les coses del món que abasta la mirada, de sentir els vents i la sal a la pell, d’omplir-se de mar i alleugerir la raó. Uns dies de no fer, d’existir menys, de no ser.

0 comentaris
  1. Santi B.
    Santi B. says:

    hola ricard,gran escriptor el riera….els seus poemes són impressionants..una editorial de mallorca,amb una edició de luxe,fa dos o tres anys,va treure les obres completes de poesia de miquel a. riera…grans poemes…. ho recomanoai, amic ricard, s'acaben les vacances….

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Sí, Laura, sentir sense rellotge com roda la terra.Tens raó, Santi, el Miquel A. Riera és un dels grans.No és tant inquietant com sembla, Mireia. Només t'has de deixar anar i oblidar qui ets per sentir la rotació del món.

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *