Fissura

La tibantor del vent. Amenaçadors i pesants, els núvols. La densitat blava de les hores. Els misteris d’un mar que s’enfonsa en l’abisme. La imminència de les nits sense ànima. El fred del teu cos com una fissura que es perllonga en la immensitat de l’Hades. I jo encara aquí, sense tu, sense consol, com aquest fil de llum vençuda a l’horitzó, com una llaga encara oberta en la línia del temps. I aquest silenci tan fred que la boca del no-res exhala.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *