I un amor viscut de lluny…
I un amor viscut de lluny, sense el brogit dels dies?
Un amor viscut només allà on la mirada dels amants
configurés els marges del món i el buit l’omplissin,
tan sols, la promesa incerta dels cossos, la nuesa
de la terra adormint-se sota un darrer fil de llum,
les il·lusions embolcallades de quietud i de silenci
mentre passa la nit, la bellesa sense fi d’un instant
que sura permanentment ancorat en el present.
Un amor viscut de lluny, sense el brogit dels homes
mentre tot, excepte la mirada fascinada dels amants
sota una mateixa lluna, s’atura i queda en suspens.
Escriu un comentari
Vols participar en la discussió?Anima’t a participar!