JRJ com una evidència absoluta

Potser era encara massa jove i per això la de Juan Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan fa 50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig passar a la biblioteca de l’edifici central de la Universitat de Barcelona, cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón. Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménezes convertiria per a mi en un poeta essencial.

És per tot plegat que em ve de gust compartir amb vosaltres un dels poemes de Diario de un poeta reciéncasado que més m’agraden. El poeta el va escriure l’1 de febrer de 1916 i el va titular Soledad. Aquí el teniu:

En ti estás todo, mar, y sin embargo,
¡qué sin ti estás, qué solo,
qué lejos, siempre, de ti mismo!

Abierto en mil heridas, cada instante,
cual mi frente,
tus olas van, como mis pensamientos,
y vienen, van y vienen,
besándose, apartándose,
en un eterno conocerse,
mar, y desconocerse.
Eres tú, y no lo sabes,
tu corazón te late, y no lo siente…
¡Qué plenitud de soledad, mar solo!

[Juan Ramón Jiménez: Segunda Antolojía poética (1898-1918); Ed. Espasa-Calpe, Seleciones Austral, 6. Madrid, 1983]

0 comentaris
  1. Laura Dalmau
    Laura Dalmau says:

    Aquesta bellesa salada que molts poetes, com el Juan Ramon Jiménez, han sabut transmetre en versos xops de mar. Sóc filla d’El Masnou, arrelada entre onades en aquesta barreixa de calor i sal…

    Respon
  2. Jordi
    Jordi says:

    Ricard,a mi em passa que ara, amb la nova edició de la poesia de Guillén (Tusquets), estic redescobrint aquest gran poeta del 27. De fet els del 27 respectaven molt Juan Ramón. Tot lliga. Però a mi el Guillén que m’interessa és el de Cántico i Clamor. La seva poesia última em sembla que no està gens a l’altura d’aquests dos llibres fonamentals de la lírica castellana i europea del segle XX. La mer, toujours recommencée, que deia (o escrivia) Valéry…

    Respon
  3. Jordi
    Jordi says:

    Ricard,a mi em passa que ara, amb la nova edició de la poesia de Guillén (Tusquets), estic redescobrint aquest gran poeta del 27. De fet els del 27 respectaven molt Juan Ramón. Tot lliga. Però a mi el Guillén que m’interessa és el de Cántico i Clamor. La seva poesia última em sembla que no està gens a l’altura d’aquests dos llibres fonamentals de la lírica castellana i europea del segle XX. La mer, toujours recommencée, que deia (o escrivia) Valéry…

    Respon
  4. ricard garcia
    ricard garcia says:

    He estat un parell de setmanes lluny del blog i ara, que torno a ser aquí, em trobo els vostres comentaris referits a JRJ. Gràcies a tots tres -Laura, Jordi i Llibreter- i salutacions!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *