Llums vesprals

El vent s’enduu definitivament la tarda. Emmarcat a la finestra s’hi pot veure, encara, un fil de claror que s’enfila a l’horitzó i un xiprer que desafia hieràtic les llums vesprals. La nit es vessa per tot i s’esqueixen compassadament, els uns dels altres, els minuts. Als dits, balbs, el temps se’t glaça.
0 comentaris
  1. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Gràcies, Jesús. Pel que fa a la imatge, hi ha vespres que el temps i el fred són indestriables l'un de l'altre. I com tu prou bé deus saber -la fotografia del teu perfil així m'ho diu-, és pels dits que tota la vida ens passa.Salutacions!

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    No em resulta estranya, Novesflors, aquesta associació que fas, com tampoc no és casual que el meu primer llibre de poemes es titulés 'Els contorns del xiprer'. A banda de la forta càrrega simbòlica d'aquests arbres tan singulars, la presència dels xiprers ha estat una constant en la meva mirada des de petit. Aquest de la fotografia, per exemple, és al pati de casa.Salutacions!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *