Llums vesprals
El vent s’enduu definitivament la tarda. Emmarcat a la finestra s’hi pot veure, encara, un fil de claror que s’enfila a l’horitzó i un xiprer que desafia hieràtic les llums vesprals. La nit es vessa per tot i s’esqueixen compassadament, els uns dels altres, els minuts. Als dits, balbs, el temps se’t glaça.
Bella imatge eixa del temps glaçat a les mans.
Gràcies, Jesús. Pel que fa a la imatge, hi ha vespres que el temps i el fred són indestriables l'un de l'altre. I com tu prou bé deus saber -la fotografia del teu perfil així m'ho diu-, és pels dits que tota la vida ens passa.Salutacions!
De vegades associem una imatge a una persona. La del xiprer em recorda a tu, com també moltes vegades em recordava a Espriu.
No em resulta estranya, Novesflors, aquesta associació que fas, com tampoc no és casual que el meu primer llibre de poemes es titulés 'Els contorns del xiprer'. A banda de la forta càrrega simbòlica d'aquests arbres tan singulars, la presència dels xiprers ha estat una constant en la meva mirada des de petit. Aquest de la fotografia, per exemple, és al pati de casa.Salutacions!
l allum se'n va i torna, com les nostres esperances
Per això protegim la flama de l'espelma amb el palmell de la mà, que mai no s'apaguin del tot ni la llum ni l'esperança. Salutacions, Jesús!