M’aclame a tu, te’n recordes?

Tot sovint m’atrapen els records de les coses que hem viscut i em diuen l’edat que  tenim. No em sap greu però, perquè aquí seguim, ferms. Avui han estat les cançons de l’Ovidi Montllor i aquells  discos de vinil que compràvem i les estones que hem passat junts escoltant-lo i tantes coses que… I tot i  que són quinze els anys que fa que l’Ovidi és mort, encara l’escolto. Escoltem-lo encara com canta els versos de Vicent Andrés Estellés. M’aclame a tu, te’n recordes?
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Ricard Garcia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>