Maig

Ara, quan ja pensaves que tot ho tenies ben apamat, t’atrapen, des de les plantes nues dels peus, tantes vides soterrades que desconeixies, salvatges i desmesurades… Res no és com et semblava i el maig, com un cavall que es vol desbocar, et fita els ulls i rebufa i percudeix la terra amb les ungles del davant. La por et pinça l’estèrnum mentre, arreu, han florit les ginesteres.

[RG: De secreta vida, Ed. 3i4, 2008]