maig_ricardgarcia_opt

Maig

Ara, quan ja pensaves que tot ho tenies ben apamat, t’atrapen, des de les plantes nues dels peus, tantes vides soterrades que desconeixies, salvatges i desmesurades… Res no és com et semblava i el maig, com un cavall que es vol desbocar, et fita els ulls i rebufa i percudeix la terra amb les ungles del davant. La por et pinça l’estèrnum mentre, arreu, han florit les ginesteres.

[RG: De secreta vida, Ed. 3i4, 2008]

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>