majela-colares

‘Margeando o caos / Vorejant el caos’ de Majela Colares

Vorejant el caos com qui voreja el principi de tot, del temps, de la vida, de les paraules… Així és com transcorre la poesia de Majela Colares que traduïda per Joan Navarro ens ha arribat en una edició bilingüe publicada per Confraria do vento (Rio de Janeiro, 2013).

Abans de llegir aquest llibre no en sabia res de Majela Colares, però ara que l’he llegit i rellegit el sento molt a prop, sobretot perquè la seva no és una poesia que s’entretingui ni en els ornaments ni en les vanitats que sovint ens enterboleixen la mirada. Ben al contrari, construeix els seus versos amb una precisió i una netedat que envejo, i aquesta pulcritud condueix el lector sense miraments cap a allò que pel poeta és essencial: la pedra, la llum, la paraula, el temps, la memòria…

A parer meu, Margeando o caos / Vorejant el caos és un llibre on la poesia i la filosofia són molt a prop una de l’altra i llegint-lo no només he pogut gaudir de la bellesa de la paraula i els versos (na retina a insônia fende o olho / en la retina l’insomni esberla l’ull), sinó que m’he adonat que només amb el valor estètic que Colares dóna a les seves paraules es poden percebre en tota la seva magnitud i alhora les emocions i les idees que la seva poesia conté. El poema que titula Les marques del temps és un bon exemple del que vull dir. En ell i amb només set versos, amb una depuració extrema del llenguatge, ens mostra el temps, ens el fa sentir i comprovem com deixa de ser un fluid abstracte per fer-se visible en nosaltres i ser cos i matèria:

l’últim impuls del segon abans

de projectar-se en el segon després

 

traça en el temps cicatrius, esquerdes

(el llarg tall invariable, sempre)

que esculpeix la forma virtual de l’instant

 

en el confusible i abstracte marbre

imatge sòlida del moment únic

Doncs bé, els versos d’aquest llibre són així, esculpits amb la mà ferma i a pols i se’ns presenten com el tall d’un ganivet, com la cresta d’una carena, com el límit d’un penya-segat que el poeta recorre i voreja esquivant el caos i perseguint l’equilibri. Deu ser per això que els elements de la poesia de Majela Colares sovint es poden aparellar com al Cant VIII: cos i ànima, pedra i somnis, mans i peus, cel i terra, tot i no-res… I no només aquest cant, tot el llibre està construït amb una arquitectura perfecta que té com a objectiu parlar-nos de com la matèria fluida o la matèria inert, com la llum, la nit, la vida, la pedra, la paraula o la memòria conformen un únic paisatge que conflueix en nosaltres i ens convida, com aquest llibre savi, a fer-ne infinites lectures.

1 comentari

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>