Maria-Mercè Marçal
Escolto, mentre escric això, la veu de la Cinta Massip recitant versos de la Maria-Mercè Marçal i la guitarra del Toti Soler que els encoixina. Avui, que fa deu anys que la Marçal va morir, he tornat a recuperar, com tantes i tantes tardes, els seus poemes, la seva poesia tan perdurable, tan plena, tan viva. La llegeixo o l’escolto i em sento millor. La poesia de la Maria-Mercè Marçal té la virtut que només tenen algunes pintures i algunes músiques, també alguns paisatges, té la virtut d’impregnar cada racó de tu sense que te n’adonis i fer que et sentis feliç mentre observes i escoltes. Si més no, és el que a mi em passa cada vegada que m’endinso en aquests poemes de tan sàvia senzillesa. Com aquest:
M’endinso amb l’heura pel forat del pany.
Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?
No hi ha senyals als arbres dels tocom.
El desig ha esfullat el cel sense resposta.
Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?
No hi ha senyals als arbres dels tocom.
El desig ha esfullat el cel sense resposta.
Al nou convit, un envelat de pluja!
Escampats sobre l’herba, pels ravals d’aquest vi,
la sal del joc i el pebre de l’amor,
i el teu cos i el meu cos recapte de la festa.
Qui ens ha parat la taula amb tovalles de grana?
Quin trenta de febrer de quin sol? Quin planeta?
Quina mar mig s’albira des del castell de cartes?
La foscor dóna cobri a l’averany més fosc.
Camí d’enlloc, de tornada d’enlloc
t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.
[Maria-Mercè Marçal: El meu amor sense casa. Edit. Proa, Col. Els Llibres de l’Óssa Menor, 250. Barcelona, 2003]
Preciós poema. M’unesc a tu en el record de M. Mercè Marçal.
Ricard, També amb tu comparteixo el record i la perdurabilitat de la poesia de M. M. M.Gràcies!Martí
Hola Ricard, a mi també m’agraden molt els seus poemes, quina gran pèrdua la seva mort però els seus poemes sempre quedaran. Per cert m¡he adonat que al poema surt “castell de cartes”, que potser el nom del teu bloc és un homenatge cap a ella?Una abraçada!Violant
M’agrada molt la Maria- Mercè Marçal i m’uneixo a l’homenatge virtual que li fem des d’aquí.Salut!
He passejat una estona pel teu bloc i m’ha encantat. Buscaré el llibre “La catosfera literària”, que té pinta d’estar molt bé. Pel que fa a Maria Mercè Marçal, crec que no se li ha fet justícia com a poetessa, a veure si ara es revifa l’interès per la seva obra. Aniré passant per aquí, una abraçada!
Gràcies a tots cinc per voler compartir aquest petit homenatge a la Maria-Mercè Marçal i a la seva poesia. I als qui sou nous en aquesta casa, Biel i Clara, sigueu benvinguts. Salut!
Hola Ricard, que no me’n recordo del teu correu i no et puc enviar missatges, pero t’ho escric aqui(no escric accents, perque aquests teclats son anglesos i no n’hi han).Ens ho estem passant molt be, avui hem fet moltes coses, hem anat al Covent Garden una mena de mercat, i tambe hem anat a Oxford street. Aquesta ciutat es gegantina, i ara ja se perque es diu Tube el metro de Londres, es un veritable tub es gairebe rodo del tot i molt estret. “Bueno” ja t’explicare mes coses dema o dema passat. AdeuMarti