ricardgarcia-mà

Matèria primera

Llegit a Desvetlla de mots és feina obscura:

‘Matèria primera

El temps estria rengleres
de nervis damunt la pell,
sensible interruptor
de la memòria.

El temps congria tempestes
d’avorriment, tedi voraç.
Enfarina de pàgines nívies
la ment seca.

El temps fa reposar
el vi magre espremut.
La tinta escorreguda
guanya impressió
i ens fa una mica
més bellament

imperfectes.

David Madueño dixit.

0 comentaris
  1. Anonymous
    Anonymous says:

    De ben segur que cap altra imatge pot complementar el text d’una manera igual. O potser és el text que ens fa veure poesia en la imatge.Jordi B.

    Respon
  2. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Jordi, probablement hi ha altres imatges que també podrien il·lustrar el poema del David Madueño. Però a mi, que sempre m’han fascinat les mans, em sembla que són una de les parts del cos amb més memòria. I per això la fotografia. Jesús, que infeliços que seríem si no fóssim capaços d’estimar la imperfecció. O és que no som, al cap d’avall, un perfecte cúmul d’imperfeccions?Salutacions a tots dos!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Ricard Garcia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>