Matí de Nadal

Encara amb el reflux dels malsons i la consciència enterbolida. Encara amb el que en queda de la nit, tan sense ànima com un foc fet de cartrons o el vaivé mecànic dels respiradors, com la soledat al calabós o com aquest fred humit de mar endins que mata qui fuig de la mort. I tot i així, des de la vora te’l mires fascinat aquest marejol d’escuma que et desvetlla com un baptisme de sal i aigua. Te’l mires i jugues a què el sol del matí de Nadal, encara dèbil, desfà les restes de la tenebra i tot ho omple. Te’l mires i penses que voldries ser algú millor. Abans, però, hauràs de perdonar-te. Potser això formi part del misteri, no ho saps. Sí que saps, però, que tot i no ser creient un any més el matí de Nadal t’inquieta i t’atrau com l’horitzó, com les preguntes sense resposta o com els colors que t’omplen el buit.

2 comentaris
  1. Jordi de Mas Caral
    Jordi de Mas Caral says:

    Hi ha una varietat de xipres que se’n diu “estricta”, es tan fi com una agulla i fimbreixa amb un lleuger cop de vent, però es fort i resistent,molt fort. Com tots nosaltres.

    P.S. Perdó per no haver fet servir les teves etiquetes.

    Respon
    • Ricard Garcia
      Ricard Garcia says:

      Ja saps la meva fascinació pels xiprers, pel seu aspecte, pel seu simbolisme i per les seves qualitats, també per aquesta elasticitat que els fa tan forts. Gràcies pel teu comentari, Jordi!

      Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Respon a Ricard Garcia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *