Merla florentina

Aquest apunt està dedicat a El pèndol…,que també té curioses relacions amb les merles que li ronden el nesprer. El cas és que tirant fotografies a Florència, n’hi va haver d’inesperades com la d’aquesta merla que em seguia pel claustre de Santa Maria Novella mentre jo provava de fotografiar tres magnífics xiprers. Mentre em movia entre les voltes de pedra em vaig adonar que cada vegada que enmig del silenci claustral se sentia el so del disparador de la càmera fotogràfica, s’anava acostant a mi, encuriosida, aquesta fantàstica merla de la foto de dalt. La relació va ser ben estranya i no sé dir qui estudiava les reaccions de qui, jo l’espiava a ella i ella m’espiava a mi. El que sí sé és que si algú dominava la situació, no era pas jo, era la merla, que a cada dispar feia tres o quatre saltirons més, fins que es va situar a un metre i mig escàs d’on jo estava, posant tranquil·la i confiada, com si em volgués fer saber alguna cosa que jo no era capaç d’entendre. Jo vaig fer-li aquesta foto, però quina imatge es devia emportar ella de mi?

0 comentaris

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *