Mirar el silenci

Avui 1 de novembre, dia de mirades contingudes i de silencis mentre cadascú passeja entre la memòria dels seus morts, recupero aquest magnífic regal de la Mireia Córdoba i la Cristina Almirall que un dia a l’institut se’m van plantar al davant per demanar-me quin dels meus poemes m’agradaria veure en vídeo. Jo en vaig proposar tota una colla perquè fossin elles que el triessin, i aquest, Mirar el silenci, va ser el que van escollir per fer-ne aquest vídeo-poema que us presento. Mireu-lo i escolteu-lo i ja em direu si no és per estar-ne ben orgullós d’exalumnes com aquestes.

I a més, em sembla que fa pel día d’avui i per l’hivern que ha de venir ara que sembla que sí que s’acaba l’estiu i que les nits, molt mes llargues, conviden a pensar en els dies passats i en allò que hem estat i, també, en les bones estones que encara hem de viure.