Nit de Reis
Els crits esverats de la canalla de banda a banda del carrer ja s’han anat esmorteint, també el neguit que encén la il·lusió dels més grans perquè no puguin deixar de creure-hi. Encara es confonen els records amb les lluentors d’un futur que no ha estat encetat, però a aquesta hora ja han passat els Reis i la ciutat s’adorm sobre els carrers molls, entre restes de caramel. La nit entra en la foscor mentre es fa un silenci nou i desconegut. Camines escoltant només les teves passes i fas una respiració fonda, plaent, perquè saps que demà el seu rostre tornarà a ser ple de llum.
Amb molt poques paraules en tens prou, Ricard, per fixar allò que es confita amb molt de temps en la nostra consciència. L'enhorabona per aquesta breu i intensa proa poètica (volia dir "prosa", però he teclejat de pressa, i aquest "proa" em sembla encara millor, aplicat a la teva poesia). Una abraçada
Gràcies, Jordi. I una abraçada també.