escuela-atenas

No barro ni en mi casa…

Encara que després hi passi el personal encarregat de la neteja, a l’escola on des de ja fa molts anys treballo tenim el bon costum que cada dia, en acabar les classes i per ordre de llista, dos alumnes s’encarreguen d’esborrar la pissarra, escombrar l’aula i apagar els llums. L’alumnat nou s’hi acostuma de seguida i el que no és nou ho fa sense haver-hi d’insistir massa, però de tant en tant salta alguna espurna, com avui. El cas és que quan hem acabat la darrera classe amb un grup de 3r d’ESO i he demanat a qui tocava endreçar, una de les dues noies que avui se n’encarregaven va i m’engalta: “¿Y entonces para qué pagáis a los de la limpieza?”. I encara ha afegit remugant amb l’escombra a les mans: “Anda que…, no barro ni en mi casa y encima tendré que hacerlo aquí”.

Mentre esperava que les dues alumnes acabessin la feina ho he entès. I és que aquesta mossa, més que no pas queixar-se per haver d’escombrar, estava fent un diagnòstic molt i molt acurat d’algun dels problemes que afecten l’ensenyament a casa nostra:
1. Si podem pagar perquè ens facin la feina, per què ens hem d’esforçar a fer-la nosaltres?
i 2. Què s’ha cregut l’escola que em vol fer fer allò que ni els meus pares s’atreveixen a demanar-me?

I el més greu és que el que deia aquesta noia es pot extrapolar a molts altres àmbits (socials, econòmics, polítics, acadèmics, etc.), i que si no ens espavilem i rectifiquem abans no sigui massa tard, acabarem ofegats de tant mirar-nos el melic i per aquesta manera de fer de nous rics que tant ens fa presumir i que, per contra, tant fa riure els nostres veïns que sí s’hi esforcen perquè saben que per sortir del forat només valen el coneixement i la feina ben feta.

0 comentaris
  1. Jesús M. Tibau
    Jesús M. Tibau says:

    un magnífic exemple del que ens està passant.Un altre exemple: una professora li diu a una alumna, per fer-li veure que cal valorar les coses que costen un esforç, que durant l'estiu hauria d'anar a la taronja. Ella li contesta: això és cosa de moros

    Respon
  2. Llorenç
    Llorenç says:

    El sistema fa mal als joves, en molts aspectes. Els donam a entendre que tenen molts drets, cosa que assimilen molt ràpid, però després topen amb la realitat: també hi ha deures, cosa que no els agrada tant.

    Respon
  3. Anonymous
    Anonymous says:

    Estàs carregat de raó, Ricard!Primer de tot, en l'anàlisi d'una situació preocupant. La segona que l'única forma de llibertat és el coneixemnt i la tercera il·lustrar-ho amb la pintura símbol del saber en molts sentits.Els joves, però ho tenen difícil en aquest món d'adults presumits i buits. Tasca difícilRosa

    Respon
  4. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Jesús,ben bé el que tu expliques i el que jo explico són la mateixa cosa. Ens hauríem de preguntar què fem malament per què entre la generació esforçada dels avis i la dels nets hi hagi hagut la trencadissa de valors que hi ha hagut.Llorenç,potser sí que enganyem els nostres joves cada vegada que els encotonem per estalviar-los el més mínim patiment. Si els planyéssim menys, potser no els semblaria tant feixuga la realitat.Rosa,tens raó. Ho tenen difícil perquè els hem enganyat i fet creure que el nostre és un món de rics i vida fàcil on només compta la imatge que projectem. I els adults, què no ens enganyem també? Al cap i a la fi, aquests joves ens tiren a la cara les nostres incongruències.Salutacions a tots tres!

    Respon
  5. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Teresa, és per fets com aquest i altres que fa vergonya explicar, que es repeteixen amb l'aval de moltes famílies un dia i un altre, que la gent del meu gremi fem pudor de socarrimat. Per això quan encara algú em fa 'conyeta' amb allò de les vacances tan llargues, em descaro i li faig notar que el que té no es altra cosa que enveja de l’únic avantatge que tenim.En la situació actual, fóra bo que molta gent pogués viure una setmana a peu d'aula. Potser canviaria la consideració social que es té de l'ensenyament i s’exigiria als governs un compromís real amb el sistema educatiu, no només bones paraules per assegurar-se el vot dels pares i les mares.

    Respon
  6. Joan Calsapeu
    Joan Calsapeu says:

    Ricard, el cas que contes, i el que conta en Tibau, són bones mostres del fracàs educatiu primordial (la mare dels ous, la gènesi dels "fracassos educatius" que vindran després): la dimissió de la funció educadora per part de molts pares i mares. D'aquest pa vénen tots els bescuits -no és ben bé així, que ho diuen a Mallorca,però ara no recordo la frase exacta.

    Respon
  7. monica
    monica says:

    L'esfoç no està de moda a la societat actual, fins i tot diria que no està ben vist, amb un "cuponazo", amb un programa de la TV, amb una relació amb un famós (sigui certa o no)…i a casa…els donem tot, o bé perquè estigun distrets, o bé per a que no siguin menys que els altres, o perquè no tenim paciència…en fi, que esforçar-se per aconseguir alguna cosa o tant sols perquè és el que cal fer no està pas de moda…però tot això que ara sembla fàcil…ho acabarem/acabaran pagant car tots plegats…perquè les coses que costen són les que després valorem i estimem més…

    Respon
  8. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Joan,és tal com ho dius. Si dimitim de fer de pares i mares no cal que després confiem que l'escola ens ho arreglarà. Però aquest és el pensament que tenen moltes famílies en aquest món en el qual sembla que tot es pot comprar.Mònica,els exemples que tu aportes confirmen també la maldat implícita d'aquest nourriquisme que tan car haurem de pagar un dia o altre i que, de moment, tan de mal està fent.

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Animat a participar!

Respon a Jesús M. Tibau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>