Nous amics a la catosfera

[Fotografia d’Enric Gil]

Potser perquè ja ho han fet, i molt bé, un munt dels companys i companyes, no n’he parlat de la presentació de fa una setmana de La catosfera literària 08. Però el que sí que vull, abans no passin més dies i més enllà dels fets concrets, és expressar com m’hi vaig sentir de bé. Va ser molt agradable per a mi –tot i que mai abans no ens havíem vist en persona- ésser reconegut a la primera ullada tant pel Jesús M. Tibau com pel Toni Ibáñez, que anava i venia atenent tothom i vigilant que tot anés a l’hora.

Després dels parlaments i de la lectura d’alguns fragments del que es pot trobar al llibre, va arribar el moment de trobar-nos els uns als altres i reconèixer els cossos que contenen aquelles ànimes que se’ns han anat fent tan familiars a través dels blogs que seguim. I mentre mirava aquí i allà a veure si reconeixia algú, pensava que m’hauria agradat trobar-me –encara que sabia que no hi podien ser- amb el Josep, amb la Victòria, amb el Josep Manel, amb el Llorenç… És per això que vull que sàpiguen que, si més no, a través del meu record hi eren a Vallromanes.

Si que vaig trobar-me -bé, en realitat va ser ella qui em va trobar a mi- amb la Laura Dalmau, mestressa del blog És hora d’hissar els somnis… pel qual ja fa temps que hi passo gairebé cada dia buscant poesia, la d’altres però sobretot la seva, i a qui li he d’agrair aquest post que va dedicar a Els contorns del xiprer abans d’ahir.

I l’altre encontre del qual també n’estic molt content es va produir mentre jo m’acomiadava del Toni Ibáñez i se li va acostar algú, dient-li: “-Perdoneu que us interrompi, saps si hi és el Ricard Garcia?” I el Toni, tot divertit per la situació, li respongué: “-Aquí el tens!” Doncs bé, aquell desconegut no era altre que en Josep Maria Pinto “Duquena”, ànima d’un blog, Combray-Balbec, que ja fa uns quants mesos que és aturat, però al qual hi torno tot sovint per rellegir uns textos que em semblen dels més ben escrits de la xarxa.

Des de dissabte, cada vegada que passo els ulls per les paraules de la Laura i del Josep Maria, les sensacions que rebo tenen més cos, s’han tornat més càlides, més vives potser… Ara espero que arribi el moment que també amb el Josep, la Victòria, el Josep Manel i el Llorenç puguem fer-nos un parell de petons i una encaixada de mans. No sé pas d’on ho deuen haver tret això que als internautes no ens agrada relacionar-nos amb la gent. Jo, en canvi, tinc la sensació d’haver fet nous amics.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

Per cert, ja teniu el llibre? Perquè ara que ja l’he llegit, m’estalvio la falsa modèstia i dic sense embuts que penso que fóra una llàstima que us el perdéssiu, perquè tot ell té una qualitat molt notable. Que llegiu de gust!

0 comentaris
  1. Llorenç Carreres
    Llorenç Carreres says:

    Subscrit totalment el que va dir Josep Porcar l’altra dia i que he pogut llegir a Tirant al Cap:”Els escriptors i els lectors han passat molt de temps ¡segles! units només per l’objecte llibre i separats per obstacles fins ara infranquejables: primer, la distància física; segon, les editorials mitjanceres; i tercer, l’autor com a marca comercial i inabastable. Això s’acaba. Els blocs revolucionen aquestes rutines, evidentment sense voluntat de ruptura i, potser per això mateix, amb una energia extraordinària.”Només que m’hagués agradat ser-hi.Una abraçada

    Respon
  2. josepmanel
    josepmanel says:

    Una mica tard t’ho dic (sóc presoner, encara, d’una nula conectivitat) però estic totalment d’acord amb el que dius. Haurem d’esmenar-ho aviat.

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *