Oblidar-se de viure

[Fotografia de Núria Puig]

Travar el timó i estirar-se a coberta,
confondre la silueta dels fars,
allunyar-se dels perfils de la terra,
sentir la fiblada del vent a les cordes
i a les veles i al tall de les aigües,
deixar-se colgar sota l’abric de l’aire,
i amb la llum de l’estiu a la pell, encara,
submergir-se en la lleugeresa de l’espai
com qui s’adorm. Oblidar-se de viure.

[Ricard Garcia: De secreta vida, Edicions Tres i Quatre, Col. Poesia 3i4, núm. 132; València, 2008]

0 comentaris
  1. Violant
    Violant says:

    Més aviat jo diria que això que descrius és viure el moment, aquell moment amb gran intensitat. Com algú m’ha dit, fluir del moment, deixar-se menar.Bones vacances Ricard!

    Respon
  2. ricard garcia
    ricard garcia says:

    Sí, Jesús i Violant, també es podria dir com ho dieu vosaltres. Ens hem entès del tot, el que passa és que quan jo parlo d’oblidar-me de viure, em refereixo a deixar de banda les convencions supèrflues que ens han volgut fer creure que conformen la nostra vida i que, quan ens aturem a l’abric de la natura, descobrim com són d’inconsistents. Que en pogueu viure forces d’aquests moments!Gràcies Martí. Ganes de veure-us també aviat!Començo a tornar, Laura. Que l’abraçada sigui recíproca!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *