Plena d’espases

Abans no es dilueixin
les bromes de la nit
ajusten la posició del cos
sobre un fil de llum.

Amb delicades passes
recorren els horitzons
mentre el vent pentina
la carena dels dies.

Quan ja és plena d’espases
la caiguda en el buit,
sobre un fil de temps
ballen els funàmbuls.

0 comentaris
  1. Ricard Garcia
    Ricard Garcia says:

    Sense el potser, NovesFlors. Tots ballem sobre el fil del temps i juguem a fer-hi equilibris perquè no sabem, afortunadament, on s'acaba. Salutacions!

    Respon

Escriu un comentari

Vols participar en la discussió?
Anima’t a participar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *